FOTOFILOSOFIES GUANYADORES 2015

1.Veiem les coses o les ombres de les coses? Magdalena Guardiola Pizà
2. Causalitat o casualitat? Catalina Company Moncada

3. Som nosaltres Mateixos o el que fan de nosaltres? Sofia Martínez  del Valle
4. Panta rei?  Margalida Garcies Moya
5. Com hem d'actuar per arribar a la felicitat? Aina Olmo Perelló
6. Hi ha algun argument per les emocions? Margalida Pachon Gomila

La resta de les fotografies també tenen una menció honorífica!!!.

14. Han influït els filòsofs en la humanitat?

---

Han influït els filòsofs en la humanitat?

 Aquesta pregunta pot semblar per a molta gent molt fàcil de respondre: NO.

Aquesta negació rotunda converteix aquesta gent en ignorants, ja que no saber filosofia o considerar que aquesta matèria és inútil, és ser molt tancats de pensament i no voler admetre que, per altres persones, la filosofia significa una visió amb perspectiva de la realitat.

En aquesta edifici, si us hi fixeu bé, hi ha escrits els noms de diversos filòsofs. Però, a que no sabeu on es troba aquest edifici? La veritat és que forma part  d'una universitat americana. Se suposa, dons, que aquests filòsofs han d'haver influït en el pensament o el coneixement d'aquell país, si no, no seria lògic que a una universitat hi apareguessin aquests noms, oi que no?

Pseudònim: platònica

13 ¿QUE SOMOS?

¿QUE SOMOS?

Acerca de lo que somos cuando nadie nos ve, sobre los que callamos y gritamos por dentro cuando las luces se apagan y cae la noche. Lo que callamos por no parecer estúpidos, lo que no decimos por no herir. La foto guardada en el fondo del cajón que en realidad sabes que deberías tirar. Las canciones que tarareamos pensando en alguien. Lo que nos remite el silencio. La forma en la que investigamos nuestro cuerpo, como nos acariciamos el pelo o miramos al punto fijo de la pared para no pensar en nada. Para meditar . La manía tonta de oler las sabanas limpias o el pelo después de una buena ducha. La manía tonta de recogerlo todo como si alguien vendría a visitarte. los exámenes que has suspendido y no has querido decir; porque al empezar la segunda página te parecía realmente aburrido, y te dormías en el pupitre durante 10 minutos, hasta que te das cuenta de que las cosas solo se consigues luchando. Hasta que te das cuenta que todo esfuerzo tiene su recompensa. Lo que somos cuando nadie nos ve, poniendo muecas frente al espejo para entender que imagen damos al resto, que queremos que ellos perciban, como queremos que nos vean y que queremos aportar. Quizás seamos en el fondo un montón de desordenes desalineados buscando un horizonte perfecto, donde no nos hagan daño. La forma que tenemos de expresar nuestros miedos y nuestros errores para hacernos más fuertes de lo que somos. A veces creemos tener el control sobre el resto, cuando en el fondo lo único que tenemos son demasiadas frustraciones enumeradas y etiquetadas por orden alfabético, comenzando por la letra "M" de MIEDO. Quizás, por eso hay que aprender a quitarse el miedo, a tener imperfecciones . Las imperfecciones te hacen ser quien eres y quien te quiera, sabrá incluso apreciarlas. Por eso, se lo que quieras ser, pero debes de serlo con todas tus ganas. Que no te cambien!

12 què és la Mort?Fotofilosofia

El títol és: Que és la mort?

El text:

Que és la mort? És la desaparició de tot el que representa una persona? O és una passa intermitja cap a un lloc on tot és millor, on som lliures?

11. Veiem la realitat o les ombres de la realitat?

Veiem la realitat o les ombres de la realitat?

Som realment capaços de veure el que hi ha, el que és? O només en tenim una imatge? Una visió, un model d'aquella cosa?
Què existeix primer? La idea o la cosa física, material? Tal vegada, el que vegem només sigui una ilusió nostra, relativa per a
cada un, una aparença, una percepció individual de la realitat. Per exemple, què hi veis a la fotografia? Una persona o l'ombra
d'una persona? És una necessitat, la d'intentar mirar més enllà? És a dir, necessitem mirar més endins per arribar a conèixer 
una cosa? O simplement n'hi ha prou amb tenir una idea propia del que pugui ser? Serà sempre vertadera la percepció que en
fassem?

Pseudònim: σκιά

10 Hi ha algun argument per les emocions?

Bones Xiscu!

, pseudònim: Bonaire

TÍTOL: Hi ha algun argument per les emocions?

TEXT: Necessitam que ens llevin la vena dels ulls i ens ensenyin a sentir, a descobrir nous camins, fins i tot a ficar-nos a cercles sense sortida per arribar al nostre eix central. Que ens aclapari l'emoció, nutrir-nos dels altres, de cada virtut dels altres per trobar en la nostra mà freda alguna cosa que l'acceleri, que la convertesqui en una petita flama, una espurna capaç de tot. Deixar de jutjar, de posar noms concrets i definits per seguir il·lustrant-se, perquè no hi ha persones dolentes, hi ha persones que no coneixem. Sí, conèixer, on està aquest coneixement? En escrits, judicis, normes, decrets...? Anem un poc més enllà, més ellà d'aquest fum que ningú mareix empassar-se. Busquem la definició de sensacional en cada ésser pel que expressa en tots i cada un dels sentits, reactivant l'agradable reciprocitat, l'empatia,... en crear emocions, causar sensacions i agafar-nos a una petita branca que ho subjecta tot. 

9.Som nosaltres mateixos o el que fan de nosaltres?

Bones!

 pseudònim: factotum

Títol: Som nosaltres mateixos o el que fan de nosaltres?

Text: De quina manera ens influeixen les conductes, els valors de les persones, les opinions a l'hora de decantar-nos cap a diferents postures, comportar-nos de certa manera o prendre les nostres decisions?

Tot està influït per factors exteriors, les pel·lícules que volem mirar, la música que decidim escoltar, les actituds enfront diferents situacions.

Però també cal plantejar-nos si sempre ens regim pels nostres valors i pel que hem après, intervenim quan algú està irrompent els drets d'algú? Quin comportament adoptam? Sempre ens regim pel nostres valors o depèn de la situació passem de llarg? Ens comportem de la misma manera si els altres tenen el mateix punt de vista que si s'oposen?

8. CAUSALITAT O CASUALITAT?

CAUSALITAT O CASUALITAT?

Pasen les coses perquè hi ha una causa o pasen per casualitat? Tenim un destí? La història de la nostra vida està escrita? Moltes vegades utilitzam la paraula "destí" per explicar els succesos que ens pasen però, estava destinat o nosaltres hem fet que es convertesqui en destí amb els nostres actes?

Pseudìnim: Meráqui

P.D.: Avui, ja que el dia acompanya, he vist una pelicula que m'ha fet pensat molt amb el tema del destí i de poder canviarlo, es diu "La casa del lago". La recoman.

--

Xiscu

7. MÓN SENSIBLE o MÓN DE LES IDEES ?

 

Com podem veure en la imatge, veim un rellotge el qual té una sombra. Aquí, podem comparar el món de les idees contra el món sensible, és a dir, podem veure com tenim el model, l'essència de la cosa, i també podem veure la cosa, que és la sombra de l'objecte. Per tant, la sombra és la part intel·ligible, ja que només participa en la idea, que és el rellotge. Llavors, la sombra és real gràcies a la idea, perquè la idea és la CAUSA de les coses.

PSEUDONIM: NEYMAR

--

Xiscu

6. Com hem d'actuar per arribar a la felicitat?

 Títol: Com hem d'actuar per arribar a la felicitat?

Què és la felicitat? Ser feliç és una decisió nostra o està condicionada? Com ho podem aconseguir? Guiant-nos pels sentits o per la raó? Quin camí és el correcte? Només hi ha aquests dos camins o n'hi ha d'altres? Si triam la via de la raó, estam renunciant als instints que ens mouen dia a dia? Què passaria si ens deixam dur pel camí dels sentits, fent cas als nostres instints? Aniríem pel camí equivocat?

És la societat la que ens fa seguir pel camí equivocat? O ens està mostrant el camí vertader? Estam condicionats per la societat que ens envolta? Ens corromp?

Pseudònim: Alidé

5. És veritat que hi ha un destí?

Titol: MAKTUB

Pseudònim: Mino

Maktub vol dir que el destí està escrit. Que cada cosa que succeeix passa perquè havia de passar. És vertader aquest concepte? És veritat que hi ha un destí com diuen els deterministes? Si existeix el destí, no tenim llibertat. Per tant, som esclaus del nostre destí?, o tenim llibertat per fer el que volem? Si feim el que volem, ho feim perquè tenim llibertat o perquè el nostre destí ho deia? En cas que hi hagi un destí, el podem canviar? Cada decisió que prenem ens afecta o ja estava predeterminada? 

4. ''Panta Rhei''?

Titol: ''Panta Rhei''?

Aquesta paraula grega significa, tot flueix. Se li atribueix al filòsof Heràclit que afirmava que tot l'univers estava en un canvi constant, res era permanent. 

És cert que tot canvia? Podem banyar-nos dues vegades dins el mateix riu? Si ens ficam dins el mateix riu, l'aigua canvia però seguirem sent nosatres mateixos quan sortiguem del riu? Canviam nosaltres una situació determinada? O és la situació que ens canvia a nosaltres? 

Pseudònim: gar6

3. Ets feliç?

Quedeu-vos uns  segons pensant la resposta. No només contesteu ''si'' o ''no'', aneu més enllà. De veres sou feliços? Però felicitat plena plena plena plena? Segur? Llavors, què és la felicitat per vosaltres? Quina és la fórmula màgica per arribar a allò que tanta gent anhela? Creis que tothom por arribar a la felicitat de la mateixa forma, o és subjectiva? Existeix una felicitat universal? Si de veres creis que sou feliços, penseu què feis i què no feis per ser-ho, i com els demés, com jo, que no sabem si ho som, podem arribar a ser-ho, o com a mínim, a semblar-ho, il·luminau-nos i descobriu-nos la fórmula de la felicitat...

Títol: No sé, som feliç?

Pseudo: Arabella

1. Què són els números?

Són realment el principi de totes les coses, l'arkhé del món com planteja Pitàgores? O simplement són invencions dels humans per intentar donar un sentit i ordre al món?
Per Plató els números són ideals, immutables, eterns... formen part del món intel·ligible. Avui en dia les matemàtiques es troben en canvi continu i no són ni remotament perfectes, tot i això, és indiscutible que els principis matemàtics es troben a la natura.
Però hi ha nombres que no existeixen en la natura, com es pot explicar els nombres negatius, si mai els hem vist a la natura. Mai no hi haurà -3 filòsofs! Com és possible que, suposant que els nombres sempre han existit com a part de la natura, els humans els puguem emplear per conveniència, sense haver-los creat? Al mateix temps, com és possible que els humans haguem creat un sistema pel qual podem calcular, des dels canvis quan anam a comprar, fins a la velocitat necessària per sortir de l'òrbita d'un planeta cap a l'infinit de l'univers, sense quasi cap fall?

Pseunònim: Vérité

2. ¿SUEÑO O REALIDAD?

TITULO: ¿SUEÑO O REALIDAD?  UN ESPECTÁCULO DE SOMBRAS...
 PSEUDONIMO: Papilio alis
¿Podemos afirmar que nuestra vida es tal y como nosotros la percibimos o, por el contrario, esto es solo un sueño y la realidad en la que vivimos no es más que una pesadilla? ¿Somos ángeles o descendientes del demonio? Nosotros creemos que somos ángeles, pero la realidad puede ser completamente relativa y opuesta. Como lobos cubiertos con piel de cordero, vivimos y nos camuflamos en una sociedad que podría acabar siendo un... juego de sombras. No se, pensadlo un poco. Camuflamos nuestros sentimientos, nuestras emociones… vivimos una doble vida. En el fondo, somos ángeles y demonios. Y, como bien os podéis imaginar, es hora de elegir una faceta.

FOTOFILOSOFIES GUANYADORES 2014

1 Tenim lliure albir?  Sofia Martinez 1C
2 Quin valor tenen les paraules?  Magdalena Guardiola 1A
3. Qui som nosaltres? Catalina Maria Llabrés Llompart1c
4. S'acaba tot aquí? Francesca Aina Company 1 C
 5. Per què tenim por a allò que no coneixem? paris???
6. Per quès'ha d'acabar la nostra vida? Mª Magdalena Campins 2B
7.  Són fiables els nostres sentits?   Toni Bauzà 1C
8 Què hi ha despres de la vida? Trini Piersanti
9 Què hi ha al nostre voltant?  Ruben Arraya

23. Que hi ha darrere l'obscuritat?

Que hi ha darrera l'oscuritat?

Derrera d'aquesta pregunta en sorgeixen d'altres com:
Per què li tenim por? Existeix l'oscuritat? Es pot tocar?...

Moltes persones asocien la por amb l'oscuritat, pero trob que l'oscuritat només es una por irracional.
L'oscuritat allibera la nostra imaginacio més enllà dels límits, i ens provoca la por cap a la manera de perdre el control de tot. És la propia imaginació sa que s'amaga derrere de la por. Encara que no ens donem conta l'oscuritat ens envolta tot el temps. Resumint, se li te por perque perds la sensació del control sobre l'entorn. Jo pens que l'oscuritat no existeix, sinos que solament és l'ausència de la llum.

22. Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?

Pseudònim: Ala

Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?

Suposo, que com jo, totes les persones anem a pensar el més fàcil: que som nosaltres, les persones, qui formam els moments, els qui decidim les passes que donam, les accions que realitzem...i també decidim com, quan, on, amb qui i perquè les feim. Però tal vegada hauriem de pensar en la possibilitat de que tot el que hem viscut al llarg de la nostra vida ha estat degut al fet de que nosaltres ho hem decidit així, que la nostra manera de ser, els nostres gusts o el nostre caràcter ens hagin duit a fer tot el que hem fet fins ara, és a dir, a construir tots els moments que recordem. Fins ara jo pensava que totes les desicions i actes que havia comés eren resultat del meu propi criteri, que jo ho havia volgut així i no d'una altra manera perquè era aquella de la manera en què pensava...Però, i si en realitat fos tot a l'inrrevés? No ens podriem plantejar la idea de que qui som ara és producte dels nostres moments viscuts? Perquè no? Podem considerar la possibilitat de que tot allò que hem fet, cada desició, cada acte, cada passa que hem donat al llarg de la nostra vida siguin els responsables de com som ara?

21. Que hi ha després de la vida?

Que hi ha després de la vida?

Hi ha res després d'aquest viatge? Hi ha res després de la famosa llum del túnel, la qual hem de seguir? Seguim vivint o tot acaba? Vivim per morir?

pseudonim: Favila

20. Que hi ha al nostre voltant?

Pseudònim: RAO

Hi ha coses al nostre voltant que no veim perquè el nostre cervell no pot assimilar-les? Necessitam algún aparell especial per veurer-ho? Jo per veure bé necessit du ulleres, necessitam ulleres especials per veure el que ens envolta? El que ens envolta és real, però tal vegada s'amaguen moltes coses sota el que nosaltres veim? L'aire no el veim però està al nostre voltant. Hi ha coses que sobrepassen la capacitat humana i no es veuen? 

​

19. Qui som nosaltres?

Pseudònim: nin@

Qui som nosaltres?
Som com volem ser, o com els altres volen que siguem.

18 Tenim lliure albir?

Pseudònim: factotum

Tenim lliure albir?

Ja només amb aquesta pregunta se'n pot treure una altra, què és la llibertat? Això és un altre tema diferent. Encara que el lliure albir és la llibertat de decisió, per tant, la llibertat és dintre.

Com molta gent pensa, la llibertat sempre és condicionada per la societat en la que vivim, una persona pot dir el que vulgui però ho accepti o no, sempre està sota els rols que li han estat imposats des de petit, el que ha après, tot.

Quan una persona pren una decisió, es pensa ser lliure pel simple fet de decidir sabent les condicions, motius, causes i conseqüències de manera conscient, ja és una decisió lliure, doncs no. En que ens hem basat per prendre aquesta decisió?Potser nosaltres mateixos som els que ens empenyem a prendre les decisions equivocades o les correctes, però també som els que podem decidir si aquesta decisió ens pot ajudar a elegir-ne una de bona. 

17 QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?

QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?

Podem canviar el nostre destí? Com es forma?

La definició explica que és la sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que ja estan fixats per endavant per forces que escapen al control humà i per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.

Són moltes les preguntes, però també moltes les possibles respostes. Es podria dir que tots esteim destinats a un mateix destí, un mateix final. Tots acabarem deixant el món. També es diu que el destí és allò que predetermina tots els esdeveniments de la vida. Idò, juguem les cartes que juguem, la partida sempre acabara igual? Caminem cap on caminem, sempre arribarem al mateix lloc?

La meva opinió és que si hem pos a pensar tranquil·lament t'anadones que el destí no pot existir, que jo som l'amo del meu futur. A mesura que passa el temps t'anadones que tot el que has aconseguit ha estat perquè has volgut i t'has esforçat no perquè estigui escrit a qualque lloc. Sóc jo que he marcat cada pas, qui ha pres la decisió d'avançar cap a una direcció o cap a una altra. Cada dia, cada hora, cada minut,... estic prenent decisions. És cert que hi ha fets que no depenen de jo simplement passen sense poder fer res per evitar-ho. Però és cada persona que decideix quina reacció tenir davant els fets. Sóc lliure, no hi ha cap poder que controli les meves decisions. 

AIXÍ DONCS, SI EL DESTÍ EXISTEIX, QUI ET DIU QUE NO POTS FER RES PER CANVIAR-HO?

16 I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?

 

I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?

Tots solem pensar que la nostra realitat és la que ens farà sentir millor perquè hi estam acostumats i com que la coneixem ens fa estar més còmodes. Però potser, hauríem de plantejar-m'hos si el que hi ha allà fora, allò que no coneixem i al que no estam acostumats és tan dolent  com pensem. Noves coses per aprendre, noves experiències que potser ens fan sentir millor i ens enriqueixen, coses que ens fan sentir més còmodes del que pensàvem hi pot haver allà fora.  Així que pens, que tots hauríem d'obrir aquesta finestra i descobrir que hi ha perquè potser sigui una realitat millor que la que esperàvem  i si no fos  així diuen que a vegades "les pèrdues poden ser guanys" i sempre hi haurà una cosa bona per descobrir.

--

Xiscu

15 son fiables els sentits?

LA POCA FIABILITAT DELS SENTITS

He triat aquesta imatge, perquè és una imatge que ens fa pensar, que ens fa dubtar. Podem veure com hi ha una canyeta dins un tassó d'aigua i pareix que la part que està dins l'aigua està xapada, que no segueix la mateixa direcció de la part que està defora. Llavors, realment es xapa quan passa dins l'aigua o són els sentits que ens enganen?

Està clar que són els sentits que ens enganen, i ens fan pensar perquè la veiem així. Degut a això, d'aquí ve el títol que he triat, ja que no ens podem fiar massa dels sentits.

                                                                                                                                                                                   PSEUDÒNIM: Neymar

14. Per què tenim por a allò que no coneixem?

Per què tenim por a allò que no coneixem?

Una de les preguntes que sempre em faig és: per què tenim por a allò que no coneixem, com, per exemple, la mort? Pot ser per què no sabem què ens passarà? Què serà de nosaltres? La nostra ment i el nostre pensament seguirà vivint o s'acaba tot? És veritat que hi ha vida eterna després de la mort? Crec que aquesta inseguretat sobre el nostre futur ens terroritza.

Pseudònim: Paris

13. ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?

 ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?

Text: Aquesta imatge vol representar si el vent, que es una cosa que no podem veure, que només podem sentir i  que "tecnicament" existeix, es mes real que una cosa que poguem veure.

--

Xiscu

12.El que veim és la realitat?

--
PSEUDONIM: Soc jo
TITUL: El que veim és la realitat?
La realitat és el que veim? Podem dir que, el que veim és real? i el que no veim no és real?
Els cegos no veuen, significa que no viu a una realitat?
També podriem dir que veim pelicules, imatges, documentals... Que están editats, amb modificacions... Significa que són reals?
El que veim és real?

--

Xiscu

11 Quin és el valor de les paraules?

 Quin és el valor de les paraules?

Per començar, què són les paraules? Aquells sons articulats voluntàriament o allò que quan pensam, diem? Podríem dir que les paraules serveixen per comunicar, per expressar aquelles emocions, aquells sentiments que ens atrevessen el pensament o aquella ira, aquells enutjos que ens pertorben el cap. Però i el seu valor? Poden valer més si són dites per certes persones? Seràn més valioses aquelles que parlen de la felicitat, de la positivitat, l'optimisme i l'alegria? Hi ha paraules sobrevalorades? I mal usades? És bo retenir-les? O val més ser un xerraire? Les paraules són com la filosofia, cada una té el seu significat però s'entrellacen, es mesclen i arriben a una solució, a una oració, ja sigui simple o complexa. S'utilitzen per fer filosofia, per expressar, ensenyar, o mostrar les nostres idees, opinions o creences. Escrivim o diem paraules per reflexionar sobre allò que ens fa pensar, cavil·lar.

Pseudònim: SJS9

10 Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

9. I si tot el que coneixem és un somni?

I si tot el que coneixem és un somni?

Pseudònim: Filo11

La realitat pot no ser el que pareix, tots tenim un mateix destí, però i si tot abans de morir és un somni i la humanitat ha estat somiant durant segles? Pot ser hem estat i seguim sent víctimes del profund somni que ens envolta i del qual, no sabem si despertarem. Pot ser algú ens obrirà els ulls algun dia i ens trobarem en un lloc desconegut, mai explorat abans. La barca podria representar aquell ésser capaç de travessar les fronteres conegudes, i que es dirigeix camí del Sol, buscant la resposta.

8. Per què ha d'acabar la nostra vida?

Per què ha d'acabar la nostra vida?

Des del nostre naixem, ja sabem que la vida s'ha d'acabar. El que no sabem és quan. Ningú ens pot dir el que es sent, abans de morir, ni com ens hem de preparar per aquesta experiència única.  Però per què és així? No podriem viure eternament? Per què hem d'envellir? No podriem ser sempre joves? Per què hi ha gent que mor més jove i d'altres més vella? És justa la mort? Qui decideix quan ens morim? Així com preveim el nostre naixement, podem preveure el final? Per què ens hem de preocupar de què aquest arribi?

PSEUDÒNIM:   Utor

7 Què senten estant fermats sabent que poden ser lliures?

Què senten estant fermats sabent que poden ser lliures?

Primer de tot, hauriem de saber si els globos o les coses materials en general senten, si saben el que passa, el que fan, per a què serveixen... Pot ser sigui una gran tonteria, però… i si es senten atrapats per aquesta corda quan en realitat voldrien volar lliurement? En aquest cas, els estariem privant de sa seva llibertat. Però no, estàn creats per fer guapo, per decorar, perquè els nins petits juguin amb ells, etc. Però… i si a ells no els hi agrada? I si ho odien? Ens agradaria que que ens privassin de la llibertat a nosaltres? 

Pseudònim: blaucel 

6. Qui no em pot enganyar?

Pseudonim: Boira

Títol:Qui no em pot enganyar?
Text:

Vivim en una societat plena de falsetat: gent que no creu en coses i són els primers en reivindicar-les, en gent poderosa i dèbil al mateix temps, gent que defensa la llibertat i després els hi hem de ser sumisos, gent culte que l'únic que fa és ser ignorant... i tot per la confiança, ja que "La mentida funciona sobre l'horitzó de la confiança" Sense monedes legals no hi hauria falsificacions, tot ve de l'esperança i la fe que donam a les persones. Així doncs, tothom pot enganyar-nos però hem de ser nosaltres, els ciutadans qui elegim qui i qui no, té la molestia d'enganyar.

5. Vivim en un somni?

pseudònim: Arabella

I si,com deia Calderón de la Barca, ''La vida es sueño''? I si quan morim resulta que despertam a la veritable vida, la vida real, i això simplement, és...un passatemps? Per què quan estic deprimida necessiit anar a veure la mar? Té qualque sentit que la mar em reconstrueixi? Existeix el mar? Per què estic malament? 

''Yo sueño que estoy aquí,
destas prisiones cargado;
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.''

4. Què és la vida?

El meu pseudonim és Dedal.
Què és la vida?
Tal vegada una de les preguntes més complida de respondre i possiblement la que té més respostes.
Cada persona utilitza la paraula vida per denominar el temps de la seva existència, del naixement a la mort. És una pregunta que un dia o l'altre tots ens hem fet i hem intentat respondre sense molt d'èxit, segurament incrementem el nostre dubte.
Però, perquè tanta necessitat per saber la resposta d'aquesta pregunta?

3. S'ACABA TOT AQUI?

S'ACABA TOT AQUI?

Ator: smint

L'imatge representa les diferents etapes de la vida, des de que naixem fins a la nostra mort, però qui sap si tot s'acaba quan morim?

2. El sempre, és per sempre?

Mareta

Tothom diu la paraula sempre, però... es la veritat o esteim dins una mentida? El sempre no es pot saber amb exactitud, forma part del futur i mentres les bolles de vidre de les bruixes no funcionin no sabrem el que ens espera. Alomillor existeix el sempre, per quant de temps dura  el sempre? Acaba en la mort? Després de la mort hi un sempre? On?.. Creim que esteim dins el sempre, però i si es tot una mentida? I si ara em despert? Quan em desperti estaré dins el sempre? On acaba el sempre i on comença el mai? És una paraula molt extranya, ja que ella mateixa no significa el que diu, ens deixa a mitges, amb l'interrogant dins la boca.Diuen que  tot va comensar i tot acabarà però si es per sempre, mai ha comensat i mai ha de acabar, el què?, el sempre és una linia entre el pasat i el futur, no sabem si antes de nèixer ja estàvem dins el sempre, per algun motiu estic dins aquest món, quin món? Es real? Estic jo aquí i altres no hi son, alomillor no hi son perquè jo estic aquí, que ha passat perquè hi estigui jo i altres no? Els altres están dins el sempre? Hi estic jo? O hi esteim tots?Son massa preguntes que no tenen resposta pero SEMPRE hi seran.Ho dubtau?

1. Estudiem per a ser nosaltres, o el que els demés esperen?

1. Estudiem per a ser nosaltres, o el que els demés esperen?

Tal vegada, aquesta és la pregunta que un estudiant és planteja més vegades a la seva vida. La societat, i nosaltres com a part d'ella estam sotmesos a unes crítiques continues.

Per exemple:

Trobem a un apassionat de la filosofia, és la seva vocació, i en el moment en que li demanen:

-       Tu què vols ser de gran?

Ell respon.

-       A mi m'encantaria ser filòsof

(S'esposa a una cara estranya i a un ceny frunzit)

-       Filòsof? Però si això no té sortides, no pots fer res de profit a la vida si ets filòsof.

Això passa sovint, qui no ha tingut un somni, una il·lusió, que en el moment d'anunciar-la qualcú no li ha dit que era una mala idea?

Per això, per a que estudiem? Estudiem per fer el que realment ens satisfà a n'aquesta vida, o simplement o fem per tenir un lloc a la societat? Digueu-me vosaltres, PER A QUE ESTUDIAU?

Guanyadors Fotofilosofia 2013

Primer de tot donar l'enhorabona per què aquest any hem superat de molt totes les marques de participació del concurs. En el primer lloc! el millor dels millors.... :

1r . Som els únics que ens param a pensar? Sheila Jiménez 2A
2n. Què hi ha més enllà? barbara Perelló 1 B
3r. És tot com aparenta?  Goretti Salom 1A
4t I si tot fos questió de triar la dificultat? 1A
5e. I si la vida és un camí a la mort? Yanira Jimeno 2B
6e Per què hi ha somnis que no es poden esborrar? Maria Magdalena Campins 1B
7e Podem dir que som realment lliures? Aina Lladó 1B
8e Què és la Felicitat? Esther Martinez 1B
9e Veim tots de la mateixa manera? ??? ???ç
10 Qui som realment? ...


Tots els participants  del Concurs tendran PREMI!!! Immaterial això si 

35. SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?"

Un dels objectius de la filosofía és que no hi hagi prejudicis. Les persones solem ser molt cruels amb l'aspecte, la personalitat i la actitud dels altres. Ens solem pensar que els que actuem bé som nosaltres, per això no acceptem crítiques. No sabem perquè aquella persona actua d'aquesta o d'aquella manera, a vegades és la vida que et fa canviar, i no t'en queda altra... "SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?"

34 HI HA UN ÚNIC CAMÍ?

pseudonim: 8

HI HA UN ÚNIC CAMÍ?

Tots pensem que desde el moment en què naixem som lliures i propietaris del nostre destí, que elegim i pensam lliurement, i que aquests pensaments els cream gràcies a les experiències viscudes, però, realment és així? Realment som tan lliures com  ens pensam? O pel contrari, estam predestinats? Tal vegada, res del que feim ni decidim és per decisió pròpia, ni res d'aixó alterarà aquest destí irrevocable.

33. Com sabre si el destí està en els camins que nosaltres escollim, o que els camins que escollim, els escollim perquè son el nostre destí?

TITOL: Com sabre si el destí està en els camins que nosaltres escollim, o que els camins que escollim, els escollim perquè son el nostre destí?

**********************************************************************************************

Què és el destí? Existeix? O simplement es una altre invenció de les persones per justificar les coses que li passen a la vida?  

Podem evitar el nostre destí? O, fins i tot pot ser que trobem el nostre destí en els camins que prenem per evitar-lo?

Es diu que el destí es relaciona amb la teoria de la casualitat, que afirma: "si tota acció du una reacció, dues accions iguals tindran la mateixa reacció"

També es diu que res ve de l'atzar igual que del buit no hi haurà res més que buit...

I ara la ve a gran pregunta... Vosaltres creieu en el destí? 

Jo no us he donat la meva opinió, ni ho faré...

Estam aquí per filosofar, per cercar respostes a totes les preguntes, però si quan ho hagueu fet, us adoneu que només teniu més i més preguntes acumulades, no os preocupeu, al menys tenim tota una vida per intentar contestar-les.

32. Què és la felicitat?

Què és la felicitat?

La felicitat no es pot definir amb frases ni arguments, és una emoció que es reflexa amb els pensaments que tenim degut a com ens han tractat a la vida.Com podem saber si som realment feliços? Qualcú sap el que ha de fer per obtenir la màxima felicitat? Jo pens que la felicitatés relativa i que mai sirem feliços "del tot", cada persona veu la felicitat d'una manera diferent. Pot ser que per tú la felicitat inclogui amori per mi l'amistat. Des del meu punt de vista mai arribarem a tenir felicitat absoluta, sempre pensarem que ens falta alguna cosa.

1r Batx. B

Nick: Un somriure perfecte

31 Podem dir que som realment lliures?

Podem dir que som realment lliures?

Som lliures però responsables dels nostres actes, som lliures en cuant a nosaltres mateixos sempre i cuant no ens deixem manipular i endur pels demés.

Som lliures si no ens deixam endur per la vergonya innecessària de ser diferent i vestir o actuar diferent, som lliures si no tenim por d'expresar-nos com som realment. Hem d'atrevir-nos a ser lliures tot i que en realitat no existeix la llibertat total, ja que la nostra llibertat acaba on comença la llibertat dels demés.

Avui en dia la manera de controlar la llibertat es duguent a la gent a la ignorància gràcies a la manera manera que tenen els mitjans de comunicacó d'ocultar-nos la veritat, etc. Hauriem de tenir en compte totes aquestes coses per poder dir que som realment lliures.

1r Batxiller B

Nick: Ocellet

30.Veim tots de la mateixa manera?

Veim tots de la mateixa manera?

Amb aquesta pregunta no em referesc a si tots veiem la realitat de la mateixa forma, o si pensam les coses depenent del punt de vista. Hem referesc a que, per exemple amb els colors, com sé jo que el meu vermell no és el teu verd, o el meu blau el teu taronja, però tots dos li deim el mateix nom a diferents colors? Podria ser depenent del color d'ulls de cadascú? O , de la sentibilitat visual de cada individú?

29. Decidim alló que volem o el que podem veure?

Decidim alló que volem o el que podem veure?

A l'hora de prendre decisions, triar un cami o escollir, els humans raonam la nostra decisió segons les nostres conveniencies o el que necessitam més, però aquestes opcions les triam nosaltres o són fixes? Realment el que volem es el que el que decidim o existeix la possibilitat de que hi hagi més opcions que estan ocultes, que desconeixem, hi ha algún motiu perque siguin ocultes?? O simplement les ignoram.

 Respecte a la fotografia, les llums m'inspiren les decicions, camins, les possibilitats. Brillen perque són el que hem de triar, Però i si s'apaguessim que triariem? Seriem més lliures ja que cercariem una forma de decisió diferent, mes adequada per a nosaltres. Perqué realment les decisions s'ammotllen a nosaltres, o nosaltres a les decisions?

Alies Motive.on

27. La nostra realitat és la nostra pròpia presó?

La nostra realitat és la nostra pròpia presó?

Nick: Vainilla

La nostra realitat és realment real? El normal és pensar que la nostra vida com la coneixem i com és, és el més normal del món. Però i si el que creiem que és real fos sols una mentida? I si és així, com podem saber-ho?
Podriem dir que som presoners de la nostra pròpa veritat, i que l'única manera per a sortir de la mentida en la que vivim és un mètode tan senzill i simple com és la Curiositat.

28. Es pot aconseguir la màxima felicitat?

Es pot aconseguir la màxima felicitat? 

-Terra.

26 ESCLAUS DEL TEMPS?

ESCLAUS DEL TEMPS?

Definim el temps a partir del que mesuren les agulles dels rellotges, que tan sols són objectes orientatius. Els rellotges els hem creat per dur una vida millor organitzada i poder situar-nos bé a cada lloc, però realment no ens aturam a pensar si són els rellotges que fan que siguem esclaus del temps. S'han creat els anys, mesos, dies, hores i segons, temps passat, temps present i temps futur per poder recordar els moments passats i saber els que ens queden. Ja que el present no existeix perquè és un instant tan curt que una mil·lèsima de segon més, ja és passat. Vivim amb la preocupació del que posa al rellotge, quan cada un hauria de valorar el moment que viu.

25 QUÈ HI HA EN EL MÉS ENLLÀ?

QUÈ HI HA EN EL MÉS ENLLÀ?

Desde sempre, els humans tenim la curiositat de saber què hi ha en el més enllà; després de la mort. Religions que han donat diverses idees o teories, però cap igual. Unes creuen en la reencarnació, d'altres creuen amb el paraís… Però i si en realitat no hi ha res?, és a dir, que no ens esperi res en el més enllà, que no ens esperi Déu amb els braços oberts, ni ens trobem el paraís on hem volgut viure sempre, ni les persones que més hem estimat com moltes persones diuen o creuen amb això… que ens morim i prou. La vida és el que vius cada dia, per això disfruta minut a minut i fes el que desitjes, però sobretot no la malgastis.

24 I SI ÉS LA VIDA UN CAMÍ A LA MORT?

I SI ÉS LA VIDA UN CAMÍ A LA MORT?

Des dels principis de la humanitat, l'home ha inclòs entre les seves grans preguntes el tema de la mort, un tema incert encara als nostres dies.

La mort presenta gran inseguretat deguda al desconeixement d'allò que hi ha després, fins i tot dubte de no saber si realment hi ha alguna cosa o no.

Molts estudiosos i filòsofs han plantejat al llarg de la història la possibilitat d'una dualitat, d'una immortalitat de l'ànima, però i si no fos així? I si després 

de la mort no hi ha res? 

Potser hauríem de canviar la perspectiva, potser el fet important no és el que hi ha després, sinó el que hi ha abans, i si ens-ho plantegem de dita forma

 potser no hem de purificar la nostra ànima per gaudir d'una vida millor, sinó gaudir d'aquesta vida per tenir una mort serena, amb la consciència d'estar 

preparats, sabent que hem viscut com hem decidit, que hem gaudit.

Com ja va dir Jorge Luís Borges: "La muerte es una vida vivida. La vida es una muerte que viene."

23 Pensam com veim o miram com pensam?

Títol: Pensam com veim o miram com pensam?

Nick: Missladyapple

Moltes vegades ens passa que quan veim una cosa que altres tambié veuen sorgeixen diferents punts de vista i altres que ens pot influenciar el punt de vista d'un en la manera que podem veure les coses. Per exemple si miram la fotografia uns veuran una cosa i altres una altre, però si ens diuen com ho hem de mirar veim una altra cosa completament diferent a la que hem vista desde un principi.