Aquí teniu les fotos del dia d'entrega de premis a Barcelona!!!
http://blocs.xtec.cat/filoconvocatoria/2011/11/21/imatges-del-dia-16/
dilluns, 21 de novembre del 2011
dimecres, 9 de novembre del 2011
Guanyadors de la Cinquena
Edició de Fotofilosofia Binissalem 2011
- Yanira Jimeno 1A per “És la vida com jo la veig o com la vull veure?”
- Angela Tineo1B per “ Som Realment lliures?”
- Marc Saez 1B per Realment Existim?”
- David Jiménez 2A per “què hi ha al final del camí?”
- Catalina Mascaró 1Bper “Podem avançar sense mirar les petjades?”
- Margalida Victòria Ferrer 1A per “es miren?”
- Aina Garcia Munar 2B “I si les coses no son el que aparenten?”
- Sandra Gàlvez 1B per “ hay algo que dure para toda la vida
- Eduardo Arango 1A “Per què permetem que hi hagi llocs en els que la vida val tant com la bala que acaba amb ella?”
- Maria Antònia Amengual 1A : per “Bellesa natural o bellesa artificial?
Cursa Guanyador 1B!!!
Títol: "Perdre els paper" és un estat de bojeria?
Autor: Etnax
Petit
cometari: Què és perdre els papers? Molta gent sempre utilitza aquesta
expressió, però realment saben el que diuen? Es bojeria o només una
frase feta? Aquesta frase justifica les nostres accions? Aquest quadre,
representa a una persona asustada, fora cervell, l'unic que té és un
llibre amb pàgines buides que el representa. És un dibuix subrelista que
ens mostra com les persones moltes vegades han perdut els papers i
s'han sentit així.
QUÈ
ÉS LA VIDA?
Tots
el algún moment de la nostra vida ens preguntam qui som i per
què esteim aquí, quin és el nostre objectiu.
És
una pregunta que ens inquieta i que volem tenir una resposta, desde
el moment en que neixem sabem que algún dia morirem i que no
es pot fer rés o hem d'acceptar i afrontar. La vida està
unida amb la mort i la mort amb la vida pero ningú sap que és
exactament el que passarà ni que es farà de nosaltres i
amb els nostres famílies,amics,parella..; i aixó ens
inquieta molt.
És
cert que si no l'aprofites quan en tens oportunitat és com si
no tengués sentit la vida, com si no i pogessis fer rés,
que per molt que t'esforçis no ho conseguiràs?
La
vida està per viure-la, esforçar-te cada dia i donar el
millor de tú, està per ajudar, per construïr, per
descubrir-la, aprofitar-la... És possible que tenguem un
objectiu els humans i és possible que sigui l'evolució?
Durant milers d'anys els humans hem anat canviant de sistemes i
tècniques per poder sobreviure als nous temps i per poder
disfrutar de la vida de la millor manera possible. L'humà a
après a fer i raonar coses que cap altre ésser a pogut
desenvolupar durant millons d'anys aquest fet pot tenir relació
amb el nostre objectiu com a humans, hi ha algún motiu per que
faguem tot el que feim?, perquè som únics, quin sentit
té aixó i que vol dir?
L'humà
no té perquè fer el que fa, ningún animal ho ha
fet mai i nosaltres perque serem l'exepció, que són
aquestes ansies de desenvolupació i creixement i la pregunta
seria: de tot el conseguit durant la vida de què ens servirà
realment? I el que feim ho feim de manera voluntària i
inconcient?
dimarts, 8 de novembre del 2011
IMATGE 19
Abans del Big Bang no existia res; doncs d'on va sortir tot aleshores si del res no pot mai sortir res? Vivim un "somni", Existim realment ?
Autor Sr X
Abans del Big Bang no existia res; doncs d'on va sortir tot aleshores si del res no pot mai sortir res? Vivim un "somni", Existim realment ?
Autor Sr X
Mai us heu fet la simple pregunta de: que hi havia abans del Big
Bang ? Us l'han resposta amb un: - No hi havia res abans del Big Bang.
No us dóna que pensar?
Del res no pot venir res, és a dir, si abans no hi havia res, no hi pot
haver un després, no pot produïr-se una reacció a partir del no res...
Si aquesta afirmació és certa: que abans no hi havia res. NO EXISTIM. És una resposta mala d' assaborir veritat ?
La qual cosa ens du a cercar noves respostes, com per exemple,
l'existència d'alguna cosa, per petita que fos, dins aquest "res" una
cosa de la qual es pogué precedir al futur, una cosa que sempre ha
d'haver existit... Sería una resposta a l'existència i al pas del temps,
no ?
diumenge, 6 de novembre del 2011
Imatge 16
Que és el menjar?
AUTOR:Abstracte
El menjar és
una cosa habitual en la vida diaria però et dona a pensar perque menjam
i que menjam en cada moment i cada dia de la vida.
Ademés el menjar té molts de sentits distints depenent de l'ocasió y el tema que es tracta en el dinar y la intenció.
A més que pot ser de diferents nivells segons l'ocasió.
I que molts de pics el menjar no sempre és el fet de menjar sinó l'objectiu de la trobada, festa o reunió.
Finalment, el fet de menjar és una forma d'entendre la vida i disfrutar-la.
Imatge 15
Som realment lliures?
El text: "Quan naixem sentim un alliberament, passam de viure a un lloc tancat i fosc a un lloc obert, on estas al punt de mira de tothom. Des del primer moment et marquen unes NORMES, unes pautes que et duguin per un bon camí. A l'adolescència volem sentir-nos LLIURES, no dependre de ningú, fer el que volguem quan volguem, sense normes, sense pautes, sembla que els nostres pares han fet una feina de bades. Ens pensam ser lliures, però realment ho som?"
Autor "Libèl·lula"
Som realment lliures?
El text: "Quan naixem sentim un alliberament, passam de viure a un lloc tancat i fosc a un lloc obert, on estas al punt de mira de tothom. Des del primer moment et marquen unes NORMES, unes pautes que et duguin per un bon camí. A l'adolescència volem sentir-nos LLIURES, no dependre de ningú, fer el que volguem quan volguem, sense normes, sense pautes, sembla que els nostres pares han fet una feina de bades. Ens pensam ser lliures, però realment ho som?"
Autor "Libèl·lula"
Imatge 14
¿Existe algo que dure para siempre?
¿Existe algo que dure para siempre?
Esta es una pregunta que seguramente
todos nos hemos hecho alguna vez.
Algunos pensaran que si, tal vez el
amor,la amistad...pero si nos paramos
a pensar todo se acaba algún día, nada es
para siempre.
O tal vez si como dijo Albert Einstein:
hay dos cosas infinitas, el universo y la
estupidez humana.
Imatge 13
I
si les coses no són el que aparenten?
I
si les coses no són el que aparenten? I si tot el que ens envolta no és
més que res? I què hi ha després de tot això? I si no hi ha res, com ho
podem saber? Com podem arribar a saber la veritat quan a n'aquest món
on vivim n'hi ha tantes i tan vàlides? Doncs, creure, o no creure, veure
o conèixer tot depèn de com ho vegem i de la postura que tenguem.
dijous, 3 de novembre del 2011
Imatge 10
nick: yukii
la imagen, mas bien las imágenes que he propuesto, para mi dan a explicar que en lo que llevamos de historia la humanidad aún no se ha decantado por ninguna de las dos opciones que doy a conocer: el interior o el exterior.
antiguamente se miraba el estatus y hoy en día se miran las apariencias, que no tienen nada que ver con lo realmente importante de la persona, el interior. Tú, como cualquier otra persona, te puedes encontrar un día por la calle a un chico con los siguientes rasgos: pelo oscuro, maquillado de negro, ropa negra, un par de pircings y unas pulseras, tu lo primero que piensas es: vaya unas pintas, este no debe ser buena persona, seguro que si me acerco me intenta atracar, o algo por el estilo. Pero las cosas no funcionan asi, porque yo misma tengo un amigo que va cada dia con esas pintas y es la persona mas amable y considerada que he conocido. También puede pasar al revés; te encuentras con una chica bien vestida, ropa de marca, que se hace la simpática y cuando la conoces resulta que es egoista o cualquier otra cosa, eso pasa por juzgar por las apariencias. Vale que exista a excepción que confirme la regla, pero normalmente las apariencias engañan, y tal y como dice el refrán: "no te fíes ni de tu propia sombra".
nick: yukii
la imagen, mas bien las imágenes que he propuesto, para mi dan a explicar que en lo que llevamos de historia la humanidad aún no se ha decantado por ninguna de las dos opciones que doy a conocer: el interior o el exterior.
antiguamente se miraba el estatus y hoy en día se miran las apariencias, que no tienen nada que ver con lo realmente importante de la persona, el interior. Tú, como cualquier otra persona, te puedes encontrar un día por la calle a un chico con los siguientes rasgos: pelo oscuro, maquillado de negro, ropa negra, un par de pircings y unas pulseras, tu lo primero que piensas es: vaya unas pintas, este no debe ser buena persona, seguro que si me acerco me intenta atracar, o algo por el estilo. Pero las cosas no funcionan asi, porque yo misma tengo un amigo que va cada dia con esas pintas y es la persona mas amable y considerada que he conocido. También puede pasar al revés; te encuentras con una chica bien vestida, ropa de marca, que se hace la simpática y cuando la conoces resulta que es egoista o cualquier otra cosa, eso pasa por juzgar por las apariencias. Vale que exista a excepción que confirme la regla, pero normalmente las apariencias engañan, y tal y como dice el refrán: "no te fíes ni de tu propia sombra".
Imatge 9
Guiem la nostra vida?
AUTOR: BOREAL
Aquesta fotografia feta a Galícia és una brúixola arran d’un penya-segat. A
la brúixola surten representats diversos dibuixos, el que em crida més
l’atenció és la calavera com a que ens indica la mort com a el destí que tots
tenim. Però tenim un destí predestinat? Podem canviar el nostre futur? Les
decisions que prenem al llarg de la nostra vida ens serviran per alguna
cosa? Que hi ha després de la mort? .El fet que estigui situat a n’ aquest
lloc tan peculiar em dur a pensar, si realment vivim al límit? En definitiva
Guiem la nostra vida?
Guiem la nostra vida?
AUTOR: BOREAL
Aquesta fotografia feta a Galícia és una brúixola arran d’un penya-segat. A
la brúixola surten representats diversos dibuixos, el que em crida més
l’atenció és la calavera com a que ens indica la mort com a el destí que tots
tenim. Però tenim un destí predestinat? Podem canviar el nostre futur? Les
decisions que prenem al llarg de la nostra vida ens serviran per alguna
cosa? Que hi ha després de la mort? .El fet que estigui situat a n’ aquest
lloc tan peculiar em dur a pensar, si realment vivim al límit? En definitiva
Guiem la nostra vida?
Imatge 8 ES MIREn ?
Autor:
BOREAL
Aquesta fotografia em fa pensar amb el que vàrem parlar a classe
l’altre dia. Els animals tenen sentiments? Ens poden veure? Pensen?
Es comuniquen entre ells? Si posseïssin la qualitat de parlar serien més
intel·ligents que nosaltres?... Aquestes i moltes més preguntes són les que
em passen per la meva ment al observar aquesta fotografia tan curiosa.
Autor:
BOREAL
Aquesta fotografia em fa pensar amb el que vàrem parlar a classe
l’altre dia. Els animals tenen sentiments? Ens poden veure? Pensen?
Es comuniquen entre ells? Si posseïssin la qualitat de parlar serien més
intel·ligents que nosaltres?... Aquestes i moltes més preguntes són les que
em passen per la meva ment al observar aquesta fotografia tan curiosa.
Imatge 3
QUE HI HA DESPRÉS DE LA MORT?
Tots alguna vegada ens hem fet aquesta pregunta
“Que hi ha després de la mort?”.
Nosaltres tenim por a la mort ja que ningú sap el que passa i perquè
ningú sap donar-li una explicació breu i sencilla i adamés ningú pot estudiar
la mort perquè no saben per on comensar, pot ser anam a un món paral.lel, o que
anem al cel, a l’infern o simplement sigui com un somni tot, on no ens poguem
despertar mai.
Molta de gent desitja morir-se perquè a la seva
vida les coses no van bé, però, si la mort es pitjor? Això mai ho podrem saber
fins que ens passi, esperem que simplement sigui un somni o un lloc on no
existesquin les injusticies com a la vida mateixa.
Imatge 6
És
la vida com jo la veig o com la vull veure?
Moltes
vegades ens diuen que hi veim malament que necessitam ulleres; a
vegades em plantejo si veure-hi bé és relatiu. I si no
fos una malaltia dels ulls? I si cansats de veure sempre ruïnes
i no veure llum al final del túnel deixam de veure el que no
ens agrada per començar a veure el món difuminat, per
veure el món així com la ment se l'imagini, per veure
el nostre món.
I
si la gent que porta ulleres fos majoría davant la gent que no
en porta, llavors, la malaltía seria veure-hi nítid?
DNA
dimecres, 2 de novembre del 2011
Imatge 4
Bellesa natural o bellesa artificial: Copiam la naturalesa?
Autor: Penyaflor
Al llarg del temps hem innovat amb tecnologies, amb pensaments, amb
cultura, etc.. Però, vegent la nostra natura que queda intacta, que és
sempre allà i ningú l'aprecia, jo em deman: Si no fem cas de la
naturalesa, per què hi ha moltíssimes coses materials creades per l'home
que tenen una gran semplança amb la naturalesa? Un exemple és aquesta
ffilosòfica fotografia on surt una taronja, i aquesta representa altres
coses com per exemple una pilota.
Pot ser volguem assolir la bellesa de la naturalesa i la copiem per
tal d'aconseguir el plaer que ens provoca per mitjà de tots els sentits
però mai l'arribarem a comprendre, mai arribarem a saber perquè
una taronja és rodona i perquè el seu gust és àcid però, en canvi,
nosaltres sí podrem saber perquè una pilota és rodona i perquè és forta o
és fluixa segons la funció que tingui. Per tant, observant la natura i
la seva complexitat ens trobam amb el problema d'escassetat de respostes
però ens sorgeixen moltes preguntes.
Amb aquesta fotografia filosofarem sobre la bellesa natural i les semblances amb la bellesa artificial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)