7 ¿La faceta que enseña la gente es su verdadera alma?

- ¿La faceta que enseña la gente es su verdadera alma? 

Cuando conoces a alguien siempre quieres impresionar, sacas lo mejor de ti para caer bien a esa persona, pero al fin y al cabo acabas fingiendo ser alguien que no eres. Los primeros meses de conocer a alguien te fascina, encuentras que es genial y que su vida es maravillosa, ¿pero realmente es así como ella o él lo cuenta?, ¿o es una faceta suya para impresionar?. Después, al cabo de unos años te das cuenta de que no es quien realmente contaba ser en un principio. ¿Porque siempre nos importa tanto lo que piensa la gente de nosotros? ¿Y no le damos importancia a lo que nosotros mismo opinamos de nosotros?

Pseudónimo: La realidad 

6. Aquest tasso està mig ple o mig buit?

Aquest tasso està mig ple o mig buit?

Hi ha molt tipus de respostes per la mateixa pregunta, hi ha molts punts de vista per la mateixa cosa, a la filosofia hi ha moltes preguntes les quals no només tenen una resposta, hi ha gent que té molt tipus de resposta per la pregunta de què és la veritat.

5. Es pot ser feliç en solitud?

-

Es pot ser feliç en solitud.

Pseudònim: L'oblit.

L'ésser humà és un ésser que neix amb el sentiment de por molt present, els nens petits tenen por a l'obscuritat quan es van a dormir o de nit. Quan ja són més grans tenen por quan agafa'n consciència sobre la mort. Però una por comuna és la soledat. Estar en soledat no és aquella circumstància, espai-temps, on estas sol, sense ningú, sinó la de la soledat que pots sentir quan estàs envoltant de gent. Així i tot, podem ser feliços tenint por? "La societat el va denominar "amor" jo ho anomeno "por a estar en soledat" Arthur Schopenhauer.

4.Què és la realitat?

Títol: Què és la realitat?

Pseudònim: Moon

Com podem garantir que allò que nosaltres veiem, de la nostra "realitat" és l'única i veritable? Mai no hem volgut acceptar que hi ha moltíssimes possibilitats que no siguem els únics éssers vius en aquest univers, o que aquells que veuen una realitat que no és la que tots veiem, sigui la veritable. Encara que no hi hagi cap prova que hi ha una altra realitat molts creuen que si, igual que la gent creu en Déu i no tenen proves que existeix. I possiblement mai arribem a saber si hi ha una altra realitat o simplement estem sent els homes encadenats del "Mito de la caverna". Ja que com va dir Bertrand Russell: "No moriria mai per les meves creences perquè podria estar equivocat" vol dir que mai se sap res, només creiem en una realitat en la qual ens podem sentir còmodes sense la necessitat de tenir proves que és cert allò en el que creiem.

Libre de virus. www.avg.com

3 Realment està tot escrit o les persones creem el nostre propi destí?

Realment està tot escrit o les persones creem el nostre propi destí?

Pseudònim:Hipàcia

Nosaltres sabem que quan anem o anàvem a l'institut hem de decidir el que volem estudiar pel futur, però nosaltres no sabem si hem escollit bé, potser hem escollit malament i el nostre propi futur ens tingui conseqüències. Qui sap que això sigui cosa del destí, per fer-nos de cada vegada més forts i per avançar com a persones.

2. Què és res? Existeix?

Com pot existir una cosa que la seva principal característica és que no existeix i si és així com som capaços de posar-li nom a una cosa/matèria inexistent i l'intentem donar una forma, un volum, un sentit, intentem imaginar-la sabent que si l'aconseguim veure, allò no serà res perquè existirà.

1.Com canvia la nostra percepció del perill?

Pseudònim: Amelia Earhart

Com canvia la nostra percepció del perill?

Cada dia, desenes de fils blancs travessen el cel, a centenars de metres damunt dels nostres caps, i nosaltres ho veiem com un fet corrent, un element més del que en coneixem l'existència i al que no li donem importància.

Realment, quan veiem un avió volar sobre nosaltres no ens demanem; "I si no arriba?", perquè donem per garantida una arribada segura.

No és fins que pugem a l'avió i observem les cases, que a poc a poc es converteixen en puntets, i els niguls, que es converteixen en pols blanca i tornen a agafar forma així com l'avió ascendeix, que ens adonem del fenomen que estem experimentant. Al veure allunar-se el món a través d'una petita finestreta és quan ens aturem a pensar; "I si...?"