De vegades penso que la vida podria ser un conjunt de vegades que ens aixecam, una dins de l'altre, com capes d'alguna cosa més gran que no arribem a veure. Ens agafem al que anomenem "realitat" per què és l'únic que coneixem, però i si encara estem somiant? Potser mai podrem saber-ho, i això està bé. Potser el més important no sigui descobrir què és real, sinó viure cada capa com si ho fos. Perquè, al final, el que sentim, sigui somni o no, és el que dona sentit a tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada