Què veu el mirall quan no el mirem?
El mirall sembla un objecte inert, una superfície que només retorna allò que té al davant. Però, què passa quan no hi ha ningú per contemplar-lo? Potser, en la seva solitud, el mirall veu més del que mai podríem imaginar. És possible que reflecteixi el buit, que s'ompli de l'absència i es converteixi en testimoni silenciós d'un món que ignora la seva existència. O potser el mirall no veu res, perquè sense nosaltres no té propòsit, com si la seva funció depengués del fet de ser observat.
Però aquesta pregunta ens parla també de nosaltres mateixos. Som com el mirall? Ens definim només pel que els altres perceben de nosaltres? Si ningú ens mira, existim de la mateixa manera? Quan ens mirem al mirall, busquem confirmació, identitat, fins i tot seguretat. Però quan ningú ens observa, potser som més autèntics, sense el reflex distorsionat de les expectatives dels altres.
Així, potser el mirall, quan no el mirem, veu la veritat que ens amaguem a nosaltres mateixos. O potser no veu res, perquè, com nosaltres, està atrapat en la necessitat de ser reconegut per existir. La seva resposta, com la nostra, queda atrapada en el misteri del silenci.
Pseudònim: LND
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada