Si tots acabam igual, vivim per nosaltres o per allò que queda de nosaltres?
Per què vivim?
PSEUDÒNIM: Calonis
A vegades pens que la vida és com una gota que cau. Que desapareix ràpid i fàcil. Tots acabarem igual, tot passa i s'acaba. I, així i tot, seguim vivint. Feim coses, estimam, reim, ploram. Però sempre me deman per què ho feim? Per noltros mateixos o per alguna cosa que quedi després? Jo no ho sé. Per això intent fer el més important, viure cada moment, fer lo que podem mentre som aquí. Cada cosa és important, encara que desaparegui després. Potser el sentit de la vida és simplement això ser ara mateix aquí i fer les coses que sentim importants i que ens agraden, encara que un dia tot desaparegui i ja no hi siguem.
Miquel Vaquer Oliver
Alumnat de 3 ESO G 23/24
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada