1 Què queda de nosaltres quan ja no hi som per explicar-nos?

1 Què queda de nosaltres quan ja no hi som per explicar-nos? 

Aquesta cadira buida i el llibre obert semblen esperar algú que ja no hi és i no tornarà. La llum que cau sobre les pàgines fa pensar en un record que intenta mantenir-se viu, tot i que el temps el vol esborrar. En aquest silenci, el llibre sembla guardar un últim fragment d'alguna història que ja ningú continua contant.

La foscor al voltant recorda com d'útil però fràgil és la memòria de l'èsser humà: un dia ho tenim tot present, i l'endemà només en queden ombres. Tot i així, les històries que hem viscut demanen ser recordades, encara que només sigui durant un moment, un instant.

La imatge ens fa pensar: què queda de nosaltres quan ja no hi som per explicar-nos? Potser només això: objectes que ens sobreviuen i pàgines que conserven parts de nosaltres.

I en aquesta calma trista, entenem que el que fa més mal no és la pèrdua, sinó el silenci que arriba després.

Nick: SilenciTrencat

Curs: 1er Batxillerat Grup: D