nom anonim: maldita nerea
És quan sents que només veus perduda,i que és irònic el fet que una cosa tan insignificant acabi en un sense aturar de pensaments fugaços, en un desbarat o la bogeria. Veus dins tu, xiuxiuegen cridant, esclatant al teu cap, de vegades les escoltes i acabes submerginte més en una marea negra, veus que fa mesos aquesta marea estava tan lluny, però de sobte, quan tanques els ulls apareix, i comença tot, les veus , unes demanen ajuda, altres senten penediment, altres simplement ploren i criden, però si aquestes veus són dins de mi perquè no puc controlar-les, perquè la meva cara no té expressió, perquè al plorar surt sang i no llàgrimes. De vegades em pregunto què perquè les escolto, crec que és l'únic que em salva d'una caiguda mortal, l'únic on poder aferrar-me, potser no em queda res més.
