nom anonim: maldita nerea
És quan sents que només veus perduda,i que és irònic el fet que una cosa tan insignificant acabi en un sense aturar de pensaments fugaços, en un desbarat o la bogeria. Veus dins tu, xiuxiuegen cridant, esclatant al teu cap, de vegades les escoltes i acabes submerginte més en una marea negra, veus que fa mesos aquesta marea estava tan lluny, però de sobte, quan tanques els ulls apareix, i comença tot, les veus , unes demanen ajuda, altres senten penediment, altres simplement ploren i criden, però si aquestes veus són dins de mi perquè no puc controlar-les, perquè la meva cara no té expressió, perquè al plorar surt sang i no llàgrimes. De vegades em pregunto què perquè les escolto, crec que és l'únic que em salva d'una caiguda mortal, l'únic on poder aferrar-me, potser no em queda res més.
És una emoció que Generalment sorgeix davant les Pèrdues que patim a la vida, per això és tan intensa com profund sigui el vincle amb el perdut. La tristesa està caracteritzada per una falta d'energia, és com un dolor paralitzant que no ens deixa força per actuar, sinó tan Només per plorar i així Treure el dolor.
ResponElimina