Què hi ha al final del camí?
Els meravellosos i misteriosos núvols que estan damunt els nostres caps sense dir res però donant-mos senyals perquè entenguem que hi són, sempre distants i preciosos.
Però deixant de banda aquesta bellesa, podríem dir que un núvol realment és? Està a la realitat, és producte del coneixement sensible?
Un núvol no és uniforme, no és immòbil ni etern per tant no coincideix amb l'ésser de Parmènides, però, està en canvi constant, no n'hi ha dos d'iguals ni un està al mateix lloc dues vegades com el foc d'Heràclit.
Està molt més amunt dels nostres caps, tant com si no volgués que ningú el tocàs, i si qualcú arriba allà dalt no el tocarà. Pot estar davant seu, fins i tot dedins ell, però no podràs agafar-ne un trosset i endur-te'l a casa per guardar-lo com un tresor per admirar la seva bellesa sempre que vulguis.
Un núvol és sinuós, elegant i gràcil, incògnit i enigmàtic, captivador i fascinador i es pot manifestar amb tot tipus de formes donan-te respostes si les cerques.
Necessites un consell? Alça el cap...

Margalida Perelló Reus
IES Binissalem(1rA)

La realitat d’avegades és segons qui la mira.
En aquesta fotografía podem veure una realitat absoluta, la de uns peixos que neden i una relativa que és la ombra que podem interpretar de diferenta manera.
Pot esser una composició real o un montatge, és a dir una mentida, com moltes circumstàncies que ens passen a la vida real.
Margalida Perelló Reus Ies Binissalem(1r A)