Pseudònim: Ala
Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?
Suposo, que com jo, totes les persones anem a pensar el més fàcil: que som nosaltres, les persones, qui formam els moments, els qui decidim les passes que donam, les accions que realitzem...i també decidim com, quan, on, amb qui i perquè les feim. Però tal vegada hauriem de pensar en la possibilitat de que tot el que hem viscut al llarg de la nostra vida ha estat degut al fet de que nosaltres ho hem decidit així, que la nostra manera de ser, els nostres gusts o el nostre caràcter ens hagin duit a fer tot el que hem fet fins ara, és a dir, a construir tots els moments que recordem. Fins ara jo pensava que totes les desicions i actes que havia comés eren resultat del meu propi criteri, que jo ho havia volgut així i no d'una altra manera perquè era aquella de la manera en què pensava...Però, i si en realitat fos tot a l'inrrevés? No ens podriem plantejar la idea de que qui som ara és producte dels nostres moments viscuts? Perquè no? Podem considerar la possibilitat de que tot allò que hem fet, cada desició, cada acte, cada passa que hem donat al llarg de la nostra vida siguin els responsables de com som ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada