dijous, 10 de desembre de 2020

MANUAL D'ÚS

Consells pràctics...

Hola guapos i guapes, fàcil fàcil:
Per inspirar-vos podeu repassar l'apartat dedicat a les especialitats de la filosofia per trobar preguntes inspiradores. Tot i que les millors preguntes filosòfiques segur que ja vos les haureu fet abans.
La vostra FILOFOTOGRAFIA ha d'incloure:


1.EL TÍTOL (Un interrogant, una pregunta, un problema, una qüestió),
2.LA FOTO ( Fotos originals!!!, res de cercar per internet... qui no tengui càmera li deix la meva!!!) També podeu optar per altres formats d'imatge, vinyeta, dibuix etc... però que facin pensar eh!!  Enviau la foto com a ARXIU ADJUNT en el correu, no la poseu en un Word! que no es penjarà
3.Pensau a afegir  El vostre PSEUDONIM, nick, alies, que voleu que aparegui,  poseu  també el nom i curs per identificar-vos. Jo els borraré per garantir l'anonimat en les votacions però els necessito per la NOTA.
4. Finalment podem posar les neurones en marxa i fer un TEXT, reflexió de no més de 200 paraules que expliqui, il·lustri i faci pensar sobre el contingut de la foto.

Una vegada hagueu realitzat, imaginat, fet, parit la vostra creació podeu enviar-les al correu:
homeformiga.fotofilosofia@blogger.com.
Jo revisaré els vostres correus i penjaré les fotografies(uff!)
PD: Podeu deixar comentaris de les altres filofotografies. Gràcies per la vostra participació!
endavant FotoFilòsofs.

Xiscu!!

dilluns, 12 de desembre de 2016

FILOFOTOGRAFIES GUANYADORES 2016


2nA
1r Premi  Foto 10 Lliures o limitats
2n Premi  Foto 8 què hi fem aquí?
3r Premi  Foto 7 Camí de purificació?
4t Premi  Foto 18 estem sols a l'univers?
5e premi Foto  15 vida sota la flama?




2nB
1r Premi  foto 5 Quin és el sentit de la vida?
2n Premi  foto 1  El pensament té un límit o és infinit com el cel?
3r Premi  Foto 6 És l'educació una domesticació?
4t PRemi  Foto 2 Creure o no creure?
5e Premi Foto 19  Reflex o la realitat?


divendres, 2 de desembre de 2016

20..Què ens vols transmetre Physis?



--
Què ens vols transmetre Physis?

Tal vegada ens vols dir que els humans som demoníacs d'aquest món, tal vegada que o ens demanes que aturem amb l'explotació del nostre estimat planeta, tal vegada que ens demanes que siguem conscients del que fem i que ens aturem de fer malbé la teva persona, tal vegada aquesta és només una imatge on s'hi veu l'erossió de la pluja... cadascú percebrà el significat d'aquesta figura d'una forma però jo només la puc percebre d'una manera; i és que és poca la població que se n'ha adonat que ara mateix extreim de la natura el que només tres terres podrien aguantar. Doncs, crec que apart de ser una simple figura a la roca de la muntanya, crec que la natura ens vol transmetre que ens n'hauríem de fer càrrec i cuidar del que és nostre, del que provenim, de la Physis.

Naturalista indignat.

Xiscu

19, Un reflex o la realitat?





Un reflex o la realitat?

18 Estem sols a l'Univers?



Estem sols a l'Univers?




Estem sols a l’univers?

No pot ser que siguem únics. No pot ser que, entre milions de galàxies, cadascuna d'elles amb milers de milions de sols, només hi hagi vida intel·ligent a la Terra. Estem sols en l'Univers? És possible que a un univers tan immens, només hi hagi vida a un punt tan petit? Per entendre la immensitat de l’univers basta en sebre que hi ha més estels que grans d’arena hi ha a la Terra. Així donç, es pot dir que es un repte per a la ciència i per als humans descobrir noves formes de vida a l'Univers.






dimecres, 30 de novembre de 2016

17 Llibertat, realment existeix una llibertat absoluta? Qui és lliure?



Llibertat, realment existeix una llibertat absoluta? Qui és lliure?

La llibertat és la capacitat d’escollir sense estar sotmès a algú o a alguna cosa. La capacitat de deixar-se endur pels impulsos i els desitjos, com diria Plató, deixar-se guiar per l’ànima apetitiva.
Però va ser creada per controlar encara més la societat, no existeix ningú lliure ni res que ens permeti ser-ho.
Sempre hi ha qualcú per damunt que controla la resta. No només són persones que controlen, també un simple objecte pot ser la causant de la subordinació de la societat. El telèfon mòbil és un clar exemple. 
Ara si, hi ha coses que ens donen una gran sensació de llibertat, com la infinitat que ens transmet el mar.






Pseudònim: Quelitas amb sobrassada

16.Quin és el veritable significat de la felicitat?



Quin és el veritable significat de la felicitat?
Aquesta imatge representa una de les maneres de ser feliç, ja que el terme felicitat és molt extens. Aquesta és una felicitat emocional, perquè reflecteix la seva alegria de poder sortir al carrer per primer vegada.

Little bear. 


15 Vida sota la flama?

                                                                   Vida sota la flama
Nosaltres, els éssers vius sóm la nostra ànima, i aquesta està formada per foc: despresa de calor i llum produïda per la combustió d'un cos. No sóm més que flames vives.
L'ànima és inacabable, inapagable, eterna, il·limitada i l'energia que usa és impossible d'apagar, com el foc.
A causa de la profunditat del seu logos semblarà pràcticament impossible d'entendre o fins i tot de trobar-la, ja que va més enllà de la nostra capacitat de comprensió.
Pseudònim: Heràclit


14. El camí fins un objectiu té límit?

El camí fins un objectiu té límit? 

Que passaria si aconseguim el nostre objectiu? Seguiria el camí? Hi haurà un límit? 
Per tot objectiu hi ha un llarg camí d'esforç, però no només això, també s'ha d'estar preparat psicològicament. Realment tothom és capaç de fer allò que es proposa  alguns es trobaran més avançats  dintre del camí però cap acabarà primer, perquè el camí no té límit, el camí finalitza quan tu vols però sempre es pot seguir. Dic que no té límit per una simple raó, quan es proposa alguna cosa i ho aconsegueixes no et quedes allà, mirant abaix i veient el camí, que has fet fins arribar a on estàs, almenys no durant tota la vida, en algun moment pensaràs, i si segueix-ho? 
Alguns es queden allà, enmig del camí, per por a si segueixen fracassar, però no entenen de que el no seguir és rendir-se, és minoritzar les teves pròpies capacitats. 
Mai t'aturis, no posis un límit que realment no hi és, perquè si ho fas sempre tindràs el dubte de que hagués passat si hagués seguit.

pseudonim: Castell d'Alaró

Josep Toni Cabañero Guardiola 2n Batxillerat A

7 Camí cap a la purificació?


Títol :Camí cap a la purificació?
 Text:
Podríem dir que aquesta fotografia representa un camí a seguir , un camí que segueix l'ànima durant la seva estància en el món sensible, allà on es troba unida amb el cos i està enrevoltada de totes les copies o sombres de les idees originals.
 Al final d'aquest cami ,que simbolitza la mort,l'ànima trobara la seva ascenció al món del qual prové, el món de les idees i separant-se de la matèria, el cos.
PD:La fotografia és el manillar de la meva moto.


Camello

dimarts, 29 de novembre de 2016

13. ''Per què som diferents si tanmateix tots arribem al mateix destí?''


-

.

''Per què som diferents si tanmateix tots arribem al mateix destí?''

Cada persona té les seves característiques, però tots som ciutadans del món, lliutem per la vida i per les nostres necessitats. Ens discutim i barellem, cream disputes i guerres, sentim enveja i ens fan por allò desconegut. Ara bé, no ens adonem que tanmateix acabem igual, per això l'ideal seria viure en pau, ser feliços i respectar la felicitat dels altres.
La vida és el cami pel qual arribarem al nostre destí final, que és la mort, i d'aquest ningú sen salva.



--

Xiscu

12 ESTAM EN CONSTANT MOVIMENT?

ESTAM EN CONSTANT MOVIMENT?


Com deia el presocràtic Heràclit les coses canvien contínuament, tan sols, en un segon ja no són les mateixes. Això és el que podem veure en les fotografies de la poma, quan passa el temps ja no es la mateixa que al principi.
Però, si ens guiam pel que deia Aristòtil, podem dir que el que ha passat ha estat un canvi accidental, un canvi qualitatiu, ha madurat, però encara podem dir que és la mateixa poma, la mateixa substància.


Pseudònim: Eudaimonia

10 Lliures o limitats?

Lliures o limitats?
Una persona és realment capaç de tot? O simplement es capaç de fer fins allà on arriben els seus límits? I si és així, quins són aquests límits? Qui els estableix? Els adquirim o ja naixem amb una etiqueta que ens ordena i classifica?  Som producte del que vol la societat o som allò que realment volem? Per tant, som lliures o estam limitats?
A vegades, els dos conceptes, llibertat i límits, es confonen o  fins i tot un condiciona a l’altre. La llibertat regeix els nostres límits, i els límits són determinen la nostra llibertat.
Els límits condicionen la nostra llibertat, i la llibertat condiciona els nostres límits. 




Pseudònim: Dona d'or

dilluns, 28 de novembre de 2016

9 ESCLAUS DE LA SOCIETAT?

ESCLAUS DE LA SOCIETAT?
Som esclaus de la societat? Què passa quan intentam allunyar-nos d'aquesta? La societat d'avui dia és una societat consumista que es veu inmersa en molts prejudicis i estereotips. Aquests estereotips han estat creats pels poders polítics i econòmics com les grans multinacionals. El que realment interessa és una societat controlada i que no pensi per ella mateixa. Si la societat es preocupa més dels prejudicis individuals com la moda i el consum deixa de preocupar-se d'allò realment important, no pensa en la fam en el món, en els nens explotats, en les dones violades a la feina, en els pagesos que reben un salari indigne etc. Quan la societat es preocupa per aquests estereotips fa allò que és considerat "normal" i "correcte", però ho és realment? Aquella persona que intenta allunyar-se d'aquelles idees i aquelles conductes implantades per les multinacionals i els mitjans de comunicació, és rebutjada i menyspreada. S'ha establert un prejudici que diu que allò diferent encara que sigui correcte és dolent i ha de ser eliminat o rebutjat. Pot ser tots hauríem de reflexionar sobre allò que tenim i allò que realment necessitam. La societat encara no se n'ha adonat que qui abandoni els prejudicis serà realment lliure. I si tots ens plantejam la llibertat?
Peripatètica
                               Marina Jiménez Guasp 2n BATX A

dissabte, 12 de novembre de 2016

8.Què hi feim aquí?


Títol: Què hi feim aquí?

Descripció: Caminar, treballar, aturar, descansar, pensar, enraonar, sentir, imaginar, i viure, ...sí, vivim al cap i a la fi. Però, vivim per quelcom? O només perquè se'ns ha atorgat la vida? "Viure"... sí, sona molt bé, oi que sí? Controlem la vida, o ella ens controla a nosaltres? Qui porta a qui? La bicicleta o la persona? Pels més optimistes la persona. Pels més pesimistes la bicicleta. Cada metre que es recorre és un metre menys que ens distancia d'allò inevitable. Quin és el nostre servei, doncs? Pedalejar per arribar? Simplement pedalejar. Sí, per viure. I ja que hi esteim, fruim el viatge, no?
Pseudònim: L'Amo Mussol.

6. És l'educació un procés de domesticació?

És posible que la "plaça del tub" sigui una metàfora de l'educació?  És l'educació un mètode de subjecció del subjecte?

El que vull donar a entendre és el següent; tal volta l'educació es pot percebre com un tub, ja que se'ns educa d'acord a un model i a unes lleis que no ens fan més persones ni més humans, que el que sembla que pretén és professionalitzar-nos de cada vegada més (sense tenir en compte la nostra felicitat i si ens sentim plens o no) per d'aquesta manera servir millor a un model capitalista i donar-li d'aquesta manera continuitat. Tal vegada, hauriem de fer un anàlisi crític i adonar-nos de les vertaderes finalitats sociopolítiques de l'educació que no semblen ser altres que les de beneficiar a un petit grup perillosament enriquit.

Le Petit Prince                                                

5. Quin és el sentit de la vida?

Títol: Quin és el sentit de la vida?

Text: Naixem amb alguna funció o naixem perquè si? Quina és la finalitat de la vida? El de ser feliços o el de fer feliços als altres? És una realitat o un somni? Cada dia que passa és un dia menys per morir, o és un dia més viscut? Per què la vida és així i no és com nosaltres voldríem?
La vida és el major repte que tenim per a superar durant el nostre dia a dia. No sabem on anirem ni on ens portarà una vegada estiguem sobre el seu ritme. En ella, aprenem a pujar i a baixar esglaons, a estar millor o pitjor, però l'únic que la vida no ens permet és tornar enrere. Una vegada hem fet o dit les coses, no podem canviar-les. Cada dia és diferent al dia anterior, i no sabem on ens podem trobar demà. Però, i si la vida és un somni? O si cada esglaó que anem pujant és una nova vida?

Pseudonim: Daisy


11 VAL LA PENA REPRIMIR L'ÀNIMA APETITIVA??

 VAL LA PENA REPRIMIR L'ÀNIMA APETITIVA??
Aquella ànima que Plató relaciona amb un cavall negre, la que ens sobresurt de dins, la que ens fa fer coses que realment la nostra part concient no faria, és realment possible arribar a controlar-la i moderar-la?? Com demostra la fotografia per descomptat els infants no, fan els que els passa pel cap sense importar si ho estan fent be o no però quan observem un infant que és el que observem a primera vista?? FELICITAT EN ESTAT PUR. Plató considera que ens em de privar i contenir però creis realment que val la pena? o hem de disfrutar sense reflexió el que la vida ens dona?


PSEUDONIM: dona de bronze

4. : Qui condueix a qui ?


Qui condueix a qui ?
Text: Igual que nosaltres conduïm el cotxe per anar d'un lloc a un altre. Qui o que condueix el nostre cos? Plató diu que l'home està format pel cos i l'ànima. El cos és la part material, mortal, imperfecta, canviant i és com una presó, tomba per l'ànima. En canvi l'ànima és la part immortal, immaterial, eterna, divina i es troba empresonada dins el cos. Aquesta essència que es traba dins cada un és l'encarregada de conduir, guiar i conduir el cos per els camins correctes. Igual que nosaltres conduïm el cotxe per els miller camins.
Pseudònim: Borsanzo




--

Xiscu

3. ¿Es tracta d'entendre el món o de canviar-lo?

¿Es tracta d'entendre el món o de canviar-lo?

És vertaderament depressiva l'actual societat...l'objectiu de la filosofia està en entendre perquè actuam així, com funcionam, com raonam, criticar-ho, canviar-ho...clarament tots els filòsofs han analitzat l'humà d'una manera o una altre amb un objectiu, però són menys després els que han decidit passar a l'acció; significa això que fins i tot ells pensen que no é viable passar a l'acció i que els que ho han fet estàven errats?

Sobrenom: Obrint jardins
Resultat d'imatges de protesta policia


dimecres, 9 de novembre de 2016

2. El pensament té un límit o és infinit com el cel?

El pensament té un límit o és infinit com el cel?

Aquesta pregunta la vaig pensar just quan en Xiscu va explicar aquesta activitat extra que podíem fer i per això l'he posada, perquè trobava que era la més adequada.

Com tots sabem, nosaltres estem pensant constantment en alguna cosa i no ho deixam de fer ni quan dormim. Així que he pensat a veure si hi ha o si tenim alguna limitació en el nostre pensament o si podem pensar-ho tot, sense tenir cap límit.

Pseudònim: EL Viatger

dilluns, 7 de novembre de 2016

1. CREURE O NO CREURE ?





Creure o no creure?


"En este mundo traidor nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira" segons el poeta  Ramón de Campoamor. 

Amb això vull dir que, segons les creences que tu tenguis, si ets un ésser racional concebràs aquesta imatge com una més, producte d'una tècnica per captar llums a la nit. Pero si la teva ment es deixa dur per el subjectivisme, pel teu punt de vista, pensaràs que la màquina ha captat alguna cosa més que llums, un instant més enllà de la realitat. 

Quin punt de vista és el correcte? Depén... creure o no creure.



divendres, 20 de novembre de 2015

FOTOFILOSOFIES GUANYADORES 2015


1.Veiem les coses o les ombres de les coses? Magdalena Guardiola Pizà
2. Causalitat o casualitat? Catalina Company Moncada

3. Som nosaltres Mateixos o el que fan de nosaltres? Sofia Martínez  del Valle
4. Panta rei?  Margalida Garcies Moya
5. Com hem d'actuar per arribar a la felicitat? Aina Olmo Perelló
6. Hi ha algun argument per les emocions? Margalida Pachon Gomila

La resta de les fotografies també tenen una menció honorífica!!!.

dimecres, 4 de novembre de 2015

14. Han influït els filòsofs en la humanitat?


---
Han influït els filòsofs en la humanitat?

 Aquesta pregunta pot semblar per a molta gent molt fàcil de respondre: NO.
Aquesta negació rotunda converteix aquesta gent en ignorants, ja que no saber filosofia o considerar que aquesta matèria és inútil, és ser molt tancats de pensament i no voler admetre que, per altres persones, la filosofia significa una visió amb perspectiva de la realitat.
En aquesta edifici, si us hi fixeu bé, hi ha escrits els noms de diversos filòsofs. Però, a que no sabeu on es troba aquest edifici? La veritat és que forma part  d'una universitat americana. Se suposa, dons, que aquests filòsofs han d'haver influït en el pensament o el coneixement d'aquell país, si no, no seria lògic que a una universitat hi apareguessin aquests noms, oi que no?


Pseudònim: platònica

dimarts, 3 de novembre de 2015

13 ¿QUE SOMOS?

¿QUE SOMOS?

Acerca de lo que somos cuando nadie nos ve, sobre los que callamos y gritamos por dentro cuando las luces se apagan y cae la noche. Lo que callamos por no parecer estúpidos, lo que no decimos por no herir. La foto guardada en el fondo del cajón que en realidad sabes que deberías tirar. Las canciones que tarareamos pensando en alguien. Lo que nos remite el silencio. La forma en la que investigamos nuestro cuerpo, como nos acariciamos el pelo o miramos al punto fijo de la pared para no pensar en nada. Para meditar . La manía tonta de oler las sabanas limpias o el pelo después de una buena ducha. La manía tonta de recogerlo todo como si alguien vendría a visitarte. los exámenes que has suspendido y no has querido decir; porque al empezar la segunda página te parecía realmente aburrido, y te dormías en el pupitre durante 10 minutos, hasta que te das cuenta de que las cosas solo se consigues luchando. Hasta que te das cuenta que todo esfuerzo tiene su recompensa. Lo que somos cuando nadie nos ve, poniendo muecas frente al espejo para entender que imagen damos al resto, que queremos que ellos perciban, como queremos que nos vean y que queremos aportar. Quizás seamos en el fondo un montón de desordenes desalineados buscando un horizonte perfecto, donde no nos hagan daño. La forma que tenemos de expresar nuestros miedos y nuestros errores para hacernos más fuertes de lo que somos. A veces creemos tener el control sobre el resto, cuando en el fondo lo único que tenemos son demasiadas frustraciones enumeradas y etiquetadas por orden alfabético, comenzando por la letra "M" de MIEDO. Quizás, por eso hay que aprender a quitarse el miedo, a tener imperfecciones . Las imperfecciones te hacen ser quien eres y quien te quiera, sabrá incluso apreciarlas. Por eso, se lo que quieras ser, pero debes de serlo con todas tus ganas. Que no te cambien!

dilluns, 2 de novembre de 2015

12 què és la Mort?Fotofilosofia


El títol és: Que és la mort?
El text:
Que és la mort? És la desaparició de tot el que representa una persona? O és una passa intermitja cap a un lloc on tot és millor, on som lliures?

11. Veiem la realitat o les ombres de la realitat?


Veiem la realitat o les ombres de la realitat?

Som realment capaços de veure el que hi ha, el que és? O només en tenim una imatge? Una visió, un model d'aquella cosa?
Què existeix primer? La idea o la cosa física, material? Tal vegada, el que vegem només sigui una ilusió nostra, relativa per a
cada un, una aparença, una percepció individual de la realitat. Per exemple, què hi veis a la fotografia? Una persona o l'ombra
d'una persona? És una necessitat, la d'intentar mirar més enllà? És a dir, necessitem mirar més endins per arribar a conèixer 
una cosa? O simplement n'hi ha prou amb tenir una idea propia del que pugui ser? Serà sempre vertadera la percepció que en
fassem?

Pseudònim: σκιά


10 Hi ha algun argument per les emocions?

Bones Xiscu!
, pseudònim: Bonaire
TÍTOL: Hi ha algun argument per les emocions?
TEXT: Necessitam que ens llevin la vena dels ulls i ens ensenyin a sentir, a descobrir nous camins, fins i tot a ficar-nos a cercles sense sortida per arribar al nostre eix central. Que ens aclapari l'emoció, nutrir-nos dels altres, de cada virtut dels altres per trobar en la nostra mà freda alguna cosa que l'acceleri, que la convertesqui en una petita flama, una espurna capaç de tot. Deixar de jutjar, de posar noms concrets i definits per seguir il·lustrant-se, perquè no hi ha persones dolentes, hi ha persones que no coneixem. Sí, conèixer, on està aquest coneixement? En escrits, judicis, normes, decrets...? Anem un poc més enllà, més ellà d'aquest fum que ningú mareix empassar-se. Busquem la definició de sensacional en cada ésser pel que expressa en tots i cada un dels sentits, reactivant l'agradable reciprocitat, l'empatia,... en crear emocions, causar sensacions i agafar-nos a una petita branca que ho subjecta tot. 

9.Som nosaltres mateixos o el que fan de nosaltres?

Bones!
 pseudònim: factotum

Títol: Som nosaltres mateixos o el que fan de nosaltres?
Text: De quina manera ens influeixen les conductes, els valors de les persones, les opinions a l'hora de decantar-nos cap a diferents postures, comportar-nos de certa manera o prendre les nostres decisions?
Tot està influït per factors exteriors, les pel·lícules que volem mirar, la música que decidim escoltar, les actituds enfront diferents situacions.
Però també cal plantejar-nos si sempre ens regim pels nostres valors i pel que hem après, intervenim quan algú està irrompent els drets d'algú? Quin comportament adoptam? Sempre ens regim pel nostres valors o depèn de la situació passem de llarg? Ens comportem de la misma manera si els altres tenen el mateix punt de vista que si s'oposen?

8. CAUSALITAT O CASUALITAT?




CAUSALITAT O CASUALITAT?
Pasen les coses perquè hi ha una causa o pasen per casualitat? Tenim un destí? La història de la nostra vida està escrita? Moltes vegades utilitzam la paraula "destí" per explicar els succesos que ens pasen però, estava destinat o nosaltres hem fet que es convertesqui en destí amb els nostres actes?

Pseudìnim: Meráqui

P.D.: Avui, ja que el dia acompanya, he vist una pelicula que m'ha fet pensat molt amb el tema del destí i de poder canviarlo, es diu "La casa del lago". La recoman.



--

Xiscu

7. MÓN SENSIBLE o MÓN DE LES IDEES ?


 
Com podem veure en la imatge, veim un rellotge el qual té una sombra. Aquí, podem comparar el món de les idees contra el món sensible, és a dir, podem veure com tenim el model, l'essència de la cosa, i també podem veure la cosa, que és la sombra de l'objecte. Per tant, la sombra és la part intel·ligible, ja que només participa en la idea, que és el rellotge. Llavors, la sombra és real gràcies a la idea, perquè la idea és la CAUSA de les coses.

PSEUDONIM: NEYMAR



--

Xiscu

dimecres, 28 d’octubre de 2015

6. Com hem d'actuar per arribar a la felicitat?

 Títol: Com hem d'actuar per arribar a la felicitat?


Què és la felicitat? Ser feliç és una decisió nostra o està condicionada? Com ho podem aconseguir? Guiant-nos pels sentits o per la raó? Quin camí és el correcte? Només hi ha aquests dos camins o n'hi ha d'altres? Si triam la via de la raó, estam renunciant als instints que ens mouen dia a dia? Què passaria si ens deixam dur pel camí dels sentits, fent cas als nostres instints? Aniríem pel camí equivocat?

És la societat la que ens fa seguir pel camí equivocat? O ens està mostrant el camí vertader? Estam condicionats per la societat que ens envolta? Ens corromp?


Pseudònim: Alidé

5. És veritat que hi ha un destí?

Titol: MAKTUB

Pseudònim: Mino

Maktub vol dir que el destí està escrit. Que cada cosa que succeeix passa perquè havia de passar. És vertader aquest concepte? És veritat que hi ha un destí com diuen els deterministes? Si existeix el destí, no tenim llibertat. Per tant, som esclaus del nostre destí?, o tenim llibertat per fer el que volem? Si feim el que volem, ho feim perquè tenim llibertat o perquè el nostre destí ho deia? En cas que hi hagi un destí, el podem canviar? Cada decisió que prenem ens afecta o ja estava predeterminada? 

4. ''Panta Rhei''?

Titol: ''Panta Rhei''?

Aquesta paraula grega significa, tot flueix. Se li atribueix al filòsof Heràclit que afirmava que tot l'univers estava en un canvi constant, res era permanent. 
És cert que tot canvia? Podem banyar-nos dues vegades dins el mateix riu? Si ens ficam dins el mateix riu, l'aigua canvia però seguirem sent nosatres mateixos quan sortiguem del riu? Canviam nosaltres una situació determinada? O és la situació que ens canvia a nosaltres? 


Pseudònim: gar6

dimarts, 27 d’octubre de 2015

3. Ets feliç?

Quedeu-vos uns  segons pensant la resposta. No només contesteu ''si'' o ''no'', aneu més enllà. De veres sou feliços? Però felicitat plena plena plena plena? Segur? Llavors, què és la felicitat per vosaltres? Quina és la fórmula màgica per arribar a allò que tanta gent anhela? Creis que tothom por arribar a la felicitat de la mateixa forma, o és subjectiva? Existeix una felicitat universal? Si de veres creis que sou feliços, penseu què feis i què no feis per ser-ho, i com els demés, com jo, que no sabem si ho som, podem arribar a ser-ho, o com a mínim, a semblar-ho, il·luminau-nos i descobriu-nos la fórmula de la felicitat...

Títol: No sé, som feliç?
Pseudo: Arabella


dilluns, 26 d’octubre de 2015

1. Què són els números?







Són realment el principi de totes les coses, l'arkhé del món com planteja Pitàgores? O simplement són invencions dels humans per intentar donar un sentit i ordre al món?
Per Plató els números són ideals, immutables, eterns... formen part del món intel·ligible. Avui en dia les matemàtiques es troben en canvi continu i no són ni remotament perfectes, tot i això, és indiscutible que els principis matemàtics es troben a la natura.
Però hi ha nombres que no existeixen en la natura, com es pot explicar els nombres negatius, si mai els hem vist a la natura. Mai no hi haurà -3 filòsofs! Com és possible que, suposant que els nombres sempre han existit com a part de la natura, els humans els puguem emplear per conveniència, sense haver-los creat? Al mateix temps, com és possible que els humans haguem creat un sistema pel qual podem calcular, des dels canvis quan anam a comprar, fins a la velocitat necessària per sortir de l'òrbita d'un planeta cap a l'infinit de l'univers, sense quasi cap fall?


Pseunònim: Vérité

2. ¿SUEÑO O REALIDAD?


TITULO: ¿SUEÑO O REALIDAD?  UN ESPECTÁCULO DE SOMBRAS...
 PSEUDONIMO: Papilio alis
¿Podemos afirmar que nuestra vida es tal y como nosotros la percibimos o, por el contrario, esto es solo un sueño y la realidad en la que vivimos no es más que una pesadilla? ¿Somos ángeles o descendientes del demonio? Nosotros creemos que somos ángeles, pero la realidad puede ser completamente relativa y opuesta. Como lobos cubiertos con piel de cordero, vivimos y nos camuflamos en una sociedad que podría acabar siendo un... juego de sombras. No se, pensadlo un poco. Camuflamos nuestros sentimientos, nuestras emociones… vivimos una doble vida. En el fondo, somos ángeles y demonios. Y, como bien os podéis imaginar, es hora de elegir una faceta.

diumenge, 9 de novembre de 2014

FOTOFILOSOFIES GUANYADORES 2014


1 Tenim lliure albir?  Sofia Martinez 1C
2 Quin valor tenen les paraules?  Magdalena Guardiola 1A
3. Qui som nosaltres? Catalina Maria Llabrés Llompart1c
4. S'acaba tot aquí? Francesca Aina Company 1 C
 5. Per què tenim por a allò que no coneixem? paris???
6. Per quès'ha d'acabar la nostra vida? Mª Magdalena Campins 2B
7.  Són fiables els nostres sentits?   Toni Bauzà 1C
8 Què hi ha despres de la vida? Trini Piersanti
9 Què hi ha al nostre voltant?  Ruben Arraya

dijous, 6 de novembre de 2014

23. Que hi ha darrere l'obscuritat?




Que hi ha darrera l'oscuritat?

Derrera d'aquesta pregunta en sorgeixen d'altres com:
Per què li tenim por? Existeix l'oscuritat? Es pot tocar?...

Moltes persones asocien la por amb l'oscuritat, pero trob que l'oscuritat només es una por irracional.
L'oscuritat allibera la nostra imaginacio més enllà dels límits, i ens provoca la por cap a la manera de perdre el control de tot. És la propia imaginació sa que s'amaga derrere de la por. Encara que no ens donem conta l'oscuritat ens envolta tot el temps. Resumint, se li te por perque perds la sensació del control sobre l'entorn. Jo pens que l'oscuritat no existeix, sinos que solament és l'ausència de la llum.

dimecres, 5 de novembre de 2014

22. Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?


Pseudònim: Ala
Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?
Suposo, que com jo, totes les persones anem a pensar el més fàcil: que som nosaltres, les persones, qui formam els moments, els qui decidim les passes que donam, les accions que realitzem...i també decidim com, quan, on, amb qui i perquè les feim. Però tal vegada hauriem de pensar en la possibilitat de que tot el que hem viscut al llarg de la nostra vida ha estat degut al fet de que nosaltres ho hem decidit així, que la nostra manera de ser, els nostres gusts o el nostre caràcter ens hagin duit a fer tot el que hem fet fins ara, és a dir, a construir tots els moments que recordem. Fins ara jo pensava que totes les desicions i actes que havia comés eren resultat del meu propi criteri, que jo ho havia volgut així i no d'una altra manera perquè era aquella de la manera en què pensava...Però, i si en realitat fos tot a l'inrrevés? No ens podriem plantejar la idea de que qui som ara és producte dels nostres moments viscuts? Perquè no? Podem considerar la possibilitat de que tot allò que hem fet, cada desició, cada acte, cada passa que hem donat al llarg de la nostra vida siguin els responsables de com som ara?

21. Que hi ha després de la vida?

Que hi ha després de la vida?
Hi ha res després d'aquest viatge? Hi ha res després de la famosa llum del túnel, la qual hem de seguir? Seguim vivint o tot acaba? Vivim per morir?

pseudonim: Favila

20. Que hi ha al nostre voltant?

Pseudònim: RAO
Hi ha coses al nostre voltant que no veim perquè el nostre cervell no pot assimilar-les? Necessitam algún aparell especial per veurer-ho? Jo per veure bé necessit du ulleres, necessitam ulleres especials per veure el que ens envolta? El que ens envolta és real, però tal vegada s'amaguen moltes coses sota el que nosaltres veim? L'aire no el veim però està al nostre voltant. Hi ha coses que sobrepassen la capacitat humana i no es veuen? 



dilluns, 3 de novembre de 2014

19. Qui som nosaltres?


Pseudònim: nin@

Qui som nosaltres?
Som com volem ser, o com els altres volen que siguem.

18 Tenim lliure albir?

Pseudònim: factotum
Tenim lliure albir?
Ja només amb aquesta pregunta se'n pot treure una altra, què és la llibertat? Això és un altre tema diferent. Encara que el lliure albir és la llibertat de decisió, per tant, la llibertat és dintre.
Com molta gent pensa, la llibertat sempre és condicionada per la societat en la que vivim, una persona pot dir el que vulgui però ho accepti o no, sempre està sota els rols que li han estat imposats des de petit, el que ha après, tot.
Quan una persona pren una decisió, es pensa ser lliure pel simple fet de decidir sabent les condicions, motius, causes i conseqüències de manera conscient, ja és una decisió lliure, doncs no. En que ens hem basat per prendre aquesta decisió?Potser nosaltres mateixos som els que ens empenyem a prendre les decisions equivocades o les correctes, però també som els que podem decidir si aquesta decisió ens pot ajudar a elegir-ne una de bona. 


17 QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?



QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?

Podem canviar el nostre destí? Com es forma?
La definició explica que és la sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que ja estan fixats per endavant per forces que escapen al control humà i per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
Són moltes les preguntes, però també moltes les possibles respostes. Es podria dir que tots esteim destinats a un mateix destí, un mateix final. Tots acabarem deixant el món. També es diu que el destí és allò que predetermina tots els esdeveniments de la vida. Idò, juguem les cartes que juguem, la partida sempre acabara igual? Caminem cap on caminem, sempre arribarem al mateix lloc?
La meva opinió és que si hem pos a pensar tranquil·lament t'anadones que el destí no pot existir, que jo som l'amo del meu futur. A mesura que passa el temps t'anadones que tot el que has aconseguit ha estat perquè has volgut i t'has esforçat no perquè estigui escrit a qualque lloc. Sóc jo que he marcat cada pas, qui ha pres la decisió d'avançar cap a una direcció o cap a una altra. Cada dia, cada hora, cada minut,... estic prenent decisions. És cert que hi ha fets que no depenen de jo simplement passen sense poder fer res per evitar-ho. Però és cada persona que decideix quina reacció tenir davant els fets. Sóc lliure, no hi ha cap poder que controli les meves decisions. 
AIXÍ DONCS, SI EL DESTÍ EXISTEIX, QUI ET DIU QUE NO POTS FER RES PER CANVIAR-HO?

16 I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?




 

I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?

Tots solem pensar que la nostra realitat és la que ens farà sentir millor perquè hi estam acostumats i com que la coneixem ens fa estar més còmodes. Però potser, hauríem de plantejar-m'hos si el que hi ha allà fora, allò que no coneixem i al que no estam acostumats és tan dolent  com pensem. Noves coses per aprendre, noves experiències que potser ens fan sentir millor i ens enriqueixen, coses que ens fan sentir més còmodes del que pensàvem hi pot haver allà fora.  Així que pens, que tots hauríem d'obrir aquesta finestra i descobrir que hi ha perquè potser sigui una realitat millor que la que esperàvem  i si no fos  així diuen que a vegades "les pèrdues poden ser guanys" i sempre hi haurà una cosa bona per descobrir.







--

Xiscu

15 son fiables els sentits?





LA POCA FIABILITAT DELS SENTITS

He triat aquesta imatge, perquè és una imatge que ens fa pensar, que ens fa dubtar. Podem veure com hi ha una canyeta dins un tassó d'aigua i pareix que la part que està dins l'aigua està xapada, que no segueix la mateixa direcció de la part que està defora. Llavors, realment es xapa quan passa dins l'aigua o són els sentits que ens enganen?
Està clar que són els sentits que ens enganen, i ens fan pensar perquè la veiem així. Degut a això, d'aquí ve el títol que he triat, ja que no ens podem fiar massa dels sentits.

                                                                                                                                                                                   PSEUDÒNIM: Neymar


14. Per què tenim por a allò que no coneixem?

Per què tenim por a allò que no coneixem?

Una de les preguntes que sempre em faig és: per què tenim por a allò que no coneixem, com, per exemple, la mort? Pot ser per què no sabem què ens passarà? Què serà de nosaltres? La nostra ment i el nostre pensament seguirà vivint o s'acaba tot? És veritat que hi ha vida eterna després de la mort? Crec que aquesta inseguretat sobre el nostre futur ens terroritza.

Pseudònim: Paris

13. ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?



 ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?

Text: Aquesta imatge vol representar si el vent, que es una cosa que no podem veure, que només podem sentir i  que "tecnicament" existeix, es mes real que una cosa que poguem veure.



--

Xiscu

12.El que veim és la realitat?


--
PSEUDONIM: Soc jo
TITUL: El que veim és la realitat?
La realitat és el que veim? Podem dir que, el que veim és real? i el que no veim no és real?
Els cegos no veuen, significa que no viu a una realitat?
També podriem dir que veim pelicules, imatges, documentals... Que están editats, amb modificacions... Significa que són reals?
El que veim és real?



--

Xiscu

11 Quin és el valor de les paraules?



 Quin és el valor de les paraules?

Per començar, què són les paraules? Aquells sons articulats voluntàriament o allò que quan pensam, diem? Podríem dir que les paraules serveixen per comunicar, per expressar aquelles emocions, aquells sentiments que ens atrevessen el pensament o aquella ira, aquells enutjos que ens pertorben el cap. Però i el seu valor? Poden valer més si són dites per certes persones? Seràn més valioses aquelles que parlen de la felicitat, de la positivitat, l'optimisme i l'alegria? Hi ha paraules sobrevalorades? I mal usades? És bo retenir-les? O val més ser un xerraire? Les paraules són com la filosofia, cada una té el seu significat però s'entrellacen, es mesclen i arriben a una solució, a una oració, ja sigui simple o complexa. S'utilitzen per fer filosofia, per expressar, ensenyar, o mostrar les nostres idees, opinions o creences. Escrivim o diem paraules per reflexionar sobre allò que ens fa pensar, cavil·lar.

Pseudònim: SJS9

10 Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

9. I si tot el que coneixem és un somni?

I si tot el que coneixem és un somni?

Pseudònim: Filo11

La realitat pot no ser el que pareix, tots tenim un mateix destí, però i si tot abans de morir és un somni i la humanitat ha estat somiant durant segles? Pot ser hem estat i seguim sent víctimes del profund somni que ens envolta i del qual, no sabem si despertarem. Pot ser algú ens obrirà els ulls algun dia i ens trobarem en un lloc desconegut, mai explorat abans. La barca podria representar aquell ésser capaç de travessar les fronteres conegudes, i que es dirigeix camí del Sol, buscant la resposta.