diumenge, 9 de novembre de 2014

FOTOFILOSOFIES GUANYADORES 2014


1 Tenim lliure albir?  Sofia Martinez 1C
2 Quin valor tenen les paraules?  Magdalena Guardiola 1A
3. Qui som nosaltres? Catalina Maria Llabrés Llompart1c
4. S'acaba tot aquí? Francesca Aina Company 1 C
 5. Per què tenim por a allò que no coneixem? paris???
6. Per quès'ha d'acabar la nostra vida? Mª Magdalena Campins 2B
7.  Són fiables els nostres sentits?   Toni Bauzà 1C
8 Què hi ha despres de la vida? Trini Piersanti
9 Què hi ha al nostre voltant?  Ruben Arraya

dijous, 6 de novembre de 2014

23. Que hi ha darrere l'obscuritat?




Que hi ha darrera l'oscuritat?

Derrera d'aquesta pregunta en sorgeixen d'altres com:
Per què li tenim por? Existeix l'oscuritat? Es pot tocar?...

Moltes persones asocien la por amb l'oscuritat, pero trob que l'oscuritat només es una por irracional.
L'oscuritat allibera la nostra imaginacio més enllà dels límits, i ens provoca la por cap a la manera de perdre el control de tot. És la propia imaginació sa que s'amaga derrere de la por. Encara que no ens donem conta l'oscuritat ens envolta tot el temps. Resumint, se li te por perque perds la sensació del control sobre l'entorn. Jo pens que l'oscuritat no existeix, sinos que solament és l'ausència de la llum.

dimecres, 5 de novembre de 2014

22. Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?


Pseudònim: Ala
Les persones formam moments? O són els moments els qui ens formen a nosaltres com a persones?
Suposo, que com jo, totes les persones anem a pensar el més fàcil: que som nosaltres, les persones, qui formam els moments, els qui decidim les passes que donam, les accions que realitzem...i també decidim com, quan, on, amb qui i perquè les feim. Però tal vegada hauriem de pensar en la possibilitat de que tot el que hem viscut al llarg de la nostra vida ha estat degut al fet de que nosaltres ho hem decidit així, que la nostra manera de ser, els nostres gusts o el nostre caràcter ens hagin duit a fer tot el que hem fet fins ara, és a dir, a construir tots els moments que recordem. Fins ara jo pensava que totes les desicions i actes que havia comés eren resultat del meu propi criteri, que jo ho havia volgut així i no d'una altra manera perquè era aquella de la manera en què pensava...Però, i si en realitat fos tot a l'inrrevés? No ens podriem plantejar la idea de que qui som ara és producte dels nostres moments viscuts? Perquè no? Podem considerar la possibilitat de que tot allò que hem fet, cada desició, cada acte, cada passa que hem donat al llarg de la nostra vida siguin els responsables de com som ara?

21. Que hi ha després de la vida?

Que hi ha després de la vida?
Hi ha res després d'aquest viatge? Hi ha res després de la famosa llum del túnel, la qual hem de seguir? Seguim vivint o tot acaba? Vivim per morir?

pseudonim: Favila

20. Que hi ha al nostre voltant?

Pseudònim: RAO
Hi ha coses al nostre voltant que no veim perquè el nostre cervell no pot assimilar-les? Necessitam algún aparell especial per veurer-ho? Jo per veure bé necessit du ulleres, necessitam ulleres especials per veure el que ens envolta? El que ens envolta és real, però tal vegada s'amaguen moltes coses sota el que nosaltres veim? L'aire no el veim però està al nostre voltant. Hi ha coses que sobrepassen la capacitat humana i no es veuen? 



dilluns, 3 de novembre de 2014

19. Qui som nosaltres?


Pseudònim: nin@

Qui som nosaltres?
Som com volem ser, o com els altres volen que siguem.

18 Tenim lliure albir?

Pseudònim: factotum
Tenim lliure albir?
Ja només amb aquesta pregunta se'n pot treure una altra, què és la llibertat? Això és un altre tema diferent. Encara que el lliure albir és la llibertat de decisió, per tant, la llibertat és dintre.
Com molta gent pensa, la llibertat sempre és condicionada per la societat en la que vivim, una persona pot dir el que vulgui però ho accepti o no, sempre està sota els rols que li han estat imposats des de petit, el que ha après, tot.
Quan una persona pren una decisió, es pensa ser lliure pel simple fet de decidir sabent les condicions, motius, causes i conseqüències de manera conscient, ja és una decisió lliure, doncs no. En que ens hem basat per prendre aquesta decisió?Potser nosaltres mateixos som els que ens empenyem a prendre les decisions equivocades o les correctes, però també som els que podem decidir si aquesta decisió ens pot ajudar a elegir-ne una de bona. 


17 QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?



QUE ES EL DESTÍ? EXISTEIX?

Podem canviar el nostre destí? Com es forma?
La definició explica que és la sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que ja estan fixats per endavant per forces que escapen al control humà i per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
Són moltes les preguntes, però també moltes les possibles respostes. Es podria dir que tots esteim destinats a un mateix destí, un mateix final. Tots acabarem deixant el món. També es diu que el destí és allò que predetermina tots els esdeveniments de la vida. Idò, juguem les cartes que juguem, la partida sempre acabara igual? Caminem cap on caminem, sempre arribarem al mateix lloc?
La meva opinió és que si hem pos a pensar tranquil·lament t'anadones que el destí no pot existir, que jo som l'amo del meu futur. A mesura que passa el temps t'anadones que tot el que has aconseguit ha estat perquè has volgut i t'has esforçat no perquè estigui escrit a qualque lloc. Sóc jo que he marcat cada pas, qui ha pres la decisió d'avançar cap a una direcció o cap a una altra. Cada dia, cada hora, cada minut,... estic prenent decisions. És cert que hi ha fets que no depenen de jo simplement passen sense poder fer res per evitar-ho. Però és cada persona que decideix quina reacció tenir davant els fets. Sóc lliure, no hi ha cap poder que controli les meves decisions. 
AIXÍ DONCS, SI EL DESTÍ EXISTEIX, QUI ET DIU QUE NO POTS FER RES PER CANVIAR-HO?

16 I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?




 

I si l'obscuritat és el que vivim i el que brilla és el que hi ha allà fora?

Tots solem pensar que la nostra realitat és la que ens farà sentir millor perquè hi estam acostumats i com que la coneixem ens fa estar més còmodes. Però potser, hauríem de plantejar-m'hos si el que hi ha allà fora, allò que no coneixem i al que no estam acostumats és tan dolent  com pensem. Noves coses per aprendre, noves experiències que potser ens fan sentir millor i ens enriqueixen, coses que ens fan sentir més còmodes del que pensàvem hi pot haver allà fora.  Així que pens, que tots hauríem d'obrir aquesta finestra i descobrir que hi ha perquè potser sigui una realitat millor que la que esperàvem  i si no fos  així diuen que a vegades "les pèrdues poden ser guanys" i sempre hi haurà una cosa bona per descobrir.







--

Xiscu

15 son fiables els sentits?





LA POCA FIABILITAT DELS SENTITS

He triat aquesta imatge, perquè és una imatge que ens fa pensar, que ens fa dubtar. Podem veure com hi ha una canyeta dins un tassó d'aigua i pareix que la part que està dins l'aigua està xapada, que no segueix la mateixa direcció de la part que està defora. Llavors, realment es xapa quan passa dins l'aigua o són els sentits que ens enganen?
Està clar que són els sentits que ens enganen, i ens fan pensar perquè la veiem així. Degut a això, d'aquí ve el títol que he triat, ja que no ens podem fiar massa dels sentits.

                                                                                                                                                                                   PSEUDÒNIM: Neymar


14. Per què tenim por a allò que no coneixem?

Per què tenim por a allò que no coneixem?

Una de les preguntes que sempre em faig és: per què tenim por a allò que no coneixem, com, per exemple, la mort? Pot ser per què no sabem què ens passarà? Què serà de nosaltres? La nostra ment i el nostre pensament seguirà vivint o s'acaba tot? És veritat que hi ha vida eterna després de la mort? Crec que aquesta inseguretat sobre el nostre futur ens terroritza.

Pseudònim: Paris

13. ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?



 ES MÉS REAL EL QUE NO VEIM, QUE EL QUE CREIM QUE ES REAL PERQUÈ VEIM?

Text: Aquesta imatge vol representar si el vent, que es una cosa que no podem veure, que només podem sentir i  que "tecnicament" existeix, es mes real que una cosa que poguem veure.



--

Xiscu

12.El que veim és la realitat?


--
PSEUDONIM: Soc jo
TITUL: El que veim és la realitat?
La realitat és el que veim? Podem dir que, el que veim és real? i el que no veim no és real?
Els cegos no veuen, significa que no viu a una realitat?
També podriem dir que veim pelicules, imatges, documentals... Que están editats, amb modificacions... Significa que són reals?
El que veim és real?



--

Xiscu

11 Quin és el valor de les paraules?



 Quin és el valor de les paraules?

Per començar, què són les paraules? Aquells sons articulats voluntàriament o allò que quan pensam, diem? Podríem dir que les paraules serveixen per comunicar, per expressar aquelles emocions, aquells sentiments que ens atrevessen el pensament o aquella ira, aquells enutjos que ens pertorben el cap. Però i el seu valor? Poden valer més si són dites per certes persones? Seràn més valioses aquelles que parlen de la felicitat, de la positivitat, l'optimisme i l'alegria? Hi ha paraules sobrevalorades? I mal usades? És bo retenir-les? O val més ser un xerraire? Les paraules són com la filosofia, cada una té el seu significat però s'entrellacen, es mesclen i arriben a una solució, a una oració, ja sigui simple o complexa. S'utilitzen per fer filosofia, per expressar, ensenyar, o mostrar les nostres idees, opinions o creences. Escrivim o diem paraules per reflexionar sobre allò que ens fa pensar, cavil·lar.

Pseudònim: SJS9

10 Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

Si poguessim tornar enrere en el temps, canviariem alguna cosa de la nostra vida??

9. I si tot el que coneixem és un somni?

I si tot el que coneixem és un somni?

Pseudònim: Filo11

La realitat pot no ser el que pareix, tots tenim un mateix destí, però i si tot abans de morir és un somni i la humanitat ha estat somiant durant segles? Pot ser hem estat i seguim sent víctimes del profund somni que ens envolta i del qual, no sabem si despertarem. Pot ser algú ens obrirà els ulls algun dia i ens trobarem en un lloc desconegut, mai explorat abans. La barca podria representar aquell ésser capaç de travessar les fronteres conegudes, i que es dirigeix camí del Sol, buscant la resposta.

8. Per què ha d'acabar la nostra vida?




Per què ha d'acabar la nostra vida?

Des del nostre naixem, ja sabem que la vida s'ha d'acabar. El que no sabem és quan. Ningú ens pot dir el que es sent, abans de morir, ni com ens hem de preparar per aquesta experiència única.  Però per què és així? No podriem viure eternament? Per què hem d'envellir? No podriem ser sempre joves? Per què hi ha gent que mor més jove i d'altres més vella? És justa la mort? Qui decideix quan ens morim? Així com preveim el nostre naixement, podem preveure el final? Per què ens hem de preocupar de què aquest arribi?

PSEUDÒNIM:   Utor

7 Què senten estant fermats sabent que poden ser lliures?

Què senten estant fermats sabent que poden ser lliures?

Primer de tot, hauriem de saber si els globos o les coses materials en general senten, si saben el que passa, el que fan, per a què serveixen... Pot ser sigui una gran tonteria, però… i si es senten atrapats per aquesta corda quan en realitat voldrien volar lliurement? En aquest cas, els estariem privant de sa seva llibertat. Però no, estàn creats per fer guapo, per decorar, perquè els nins petits juguin amb ells, etc. Però… i si a ells no els hi agrada? I si ho odien? Ens agradaria que que ens privassin de la llibertat a nosaltres? 

Pseudònim: blaucel 


6. Qui no em pot enganyar?


Pseudonim: Boira
Títol:Qui no em pot enganyar?
Text:
Vivim en una societat plena de falsetat: gent que no creu en coses i són els primers en reivindicar-les, en gent poderosa i dèbil al mateix temps, gent que defensa la llibertat i després els hi hem de ser sumisos, gent culte que l'únic que fa és ser ignorant... i tot per la confiança, ja que "La mentida funciona sobre l'horitzó de la confiança" Sense monedes legals no hi hauria falsificacions, tot ve de l'esperança i la fe que donam a les persones. Així doncs, tothom pot enganyar-nos però hem de ser nosaltres, els ciutadans qui elegim qui i qui no, té la molestia d'enganyar.



5. Vivim en un somni?

pseudònim: Arabella


I si,com deia Calderón de la Barca, ''La vida es sueño''? I si quan morim resulta que despertam a la veritable vida, la vida real, i això simplement, és...un passatemps? Per què quan estic deprimida necessiit anar a veure la mar? Té qualque sentit que la mar em reconstrueixi? Existeix el mar? Per què estic malament? 

''Yo sueño que estoy aquí,
destas prisiones cargado;
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.''

diumenge, 2 de novembre de 2014

4. Què és la vida?



El meu pseudonim és Dedal.
Què és la vida?
Tal vegada una de les preguntes més complida de respondre i possiblement la que té més respostes.
Cada persona utilitza la paraula vida per denominar el temps de la seva existència, del naixement a la mort. És una pregunta que un dia o l'altre tots ens hem fet i hem intentat respondre sense molt d'èxit, segurament incrementem el nostre dubte.
Però, perquè tanta necessitat per saber la resposta d'aquesta pregunta?

3. S'ACABA TOT AQUI?

S'ACABA TOT AQUI?

Ator: smint

L'imatge representa les diferents etapes de la vida, des de que naixem fins a la nostra mort, però qui sap si tot s'acaba quan morim?

2. El sempre, és per sempre?

Mareta



Tothom diu la paraula sempre, però... es la veritat o esteim dins una mentida? El sempre no es pot saber amb exactitud, forma part del futur i mentres les bolles de vidre de les bruixes no funcionin no sabrem el que ens espera. Alomillor existeix el sempre, per quant de temps dura  el sempre? Acaba en la mort? Després de la mort hi un sempre? On?.. Creim que esteim dins el sempre, però i si es tot una mentida? I si ara em despert? Quan em desperti estaré dins el sempre? On acaba el sempre i on comença el mai? És una paraula molt extranya, ja que ella mateixa no significa el que diu, ens deixa a mitges, amb l'interrogant dins la boca.Diuen que  tot va comensar i tot acabarà però si es per sempre, mai ha comensat i mai ha de acabar, el què?, el sempre és una linia entre el pasat i el futur, no sabem si antes de nèixer ja estàvem dins el sempre, per algun motiu estic dins aquest món, quin món? Es real? Estic jo aquí i altres no hi son, alomillor no hi son perquè jo estic aquí, que ha passat perquè hi estigui jo i altres no? Els altres están dins el sempre? Hi estic jo? O hi esteim tots?Son massa preguntes que no tenen resposta pero SEMPRE hi seran.Ho dubtau?