diumenge, 10 de novembre del 2019

24. ¿Porque hay algo en vez de nada?




¿Cómo puede ser que tengamos vida?
¿Como puede ser que haya todas estas cosas en el universo?
Nuestro día a día nos lleva a vivir la vida con normalidad y por eso creemos que la vida tiene algo de sentido. Pero en algún momento seguro que hemos pensado porque existimos y porque hay algo en vez de nada?

PSEUDÒNIM: Periquito
Nom: Adria Sanchez Munar
Curs:4 E

dimecres, 6 de novembre del 2019

Guanyadors

Guanyadors concurs 2019


1r premi  11 Un canvi d'angle, una nova perspectiva una realitat diferent?
2n premi  16 I quina és la teva mirada?  Judith Vidal
3r premi   5 Som esls humans una bomba més perillosa? Aina Vallès Cortes
4t  premi   7 què és la tristesa Ana- Sofia Fernandez-Cañaveral
5e premi    19 Hi ha límits?  Bàrbara Gomila
6e premi    14 ¿Podemos experimentar la realidad de forma objectiva? M Benassar
7e premi     2 Vivim en la realitat o en un somni? Catalina Guardiola 
8e premi  1 Se puede encontrar el equilibrio en la vida  Miquel Bosch

dimarts, 5 de novembre del 2019

23 És pot veure el pas del temps?

Pseudonim: saturn
Maria del Mar Payeras Moll 1r BATX A
Reflexió: aquesta fotografía representa un rellotge com a la magnitud del temps (se que és molt directa però ho volía remarcar) i les dues retxes enfocades que representa el pas ja que molta gent sempre es qüestiona sobre el present, passat o futur, que hagues passat si..? O que passarà en el futur? Que estaría fent ara mateix si no hagues passat X cosa? Totes aquestes qüestions són preguntes que nosàltres ens solem fer dia a dia i per generalitzar totes aquestes preguntes he decidit qüestionar-me "És pot veure el pas del temps?"

22 Quin és el secret per a ser feliç?


21 Destí o casualitat?

Andrea Iglesias Araujo, 1r batxillerat C
Pseudònim: Llum

Destí o casualitat?
Les coses passen per casualitat o són fets ja decidits que ens condueixen cap al futur? Et trobaràs a cent persones en un dia aproximadament i pot ser que per alguna raó et toqui conèixer o xerrar amb qualcuna, ja estava decidit que coneixeries aquesta persona o simplement ha estat una gran casualitat? Potser tota la nostra vida ja estigui planejada o que per actes, tant nostres com dels altres, vagi variant i formant la nostra història. En conclusió, tenim el dret de canviar el nostre futur amb el nostre present o tot passa obligatòriament d'una manera per seguir allò ja predit per a nosaltres?

20 Som els humans tan lliures com pensam?

19 Hi ha límits?

Hi ha límits?
Pseudòim:Vesta

He triat aquesta frase perquè crec que nosaltres mateixos som els nostres propis "límits".
Aquests no existeixen per al que som capaços de fer i de convertir-nos. L'ésser humà ens posam els límits ja sigui influenciats per la societat que ens envolta o per el propi ego. És a dir, si creim que una cosa és impossible ens posarem aquest límit  de no poder aconseguir-ho, i no ho aconseguirem. En canvi si no ens posam aquests límits i creim que és possible,  ho acabarem aconseguint.
Però aquests han d'existir ja que una llibertat descontrolada, sense límits, pot afectar a la resta de la societat

18. Les cases són invisibles?

Les cases són invisibles?

diumenge, 3 de novembre del 2019

Reviseu es fotografies i comproveu que ha arribat tot : el títol en forma de pregunta, la foto i la reflexió si vos falta alguna part torneu a enviar el misatge complet.  Xiscu, teniu fins el dimarts

17Es desplaça lentament?

Pseudonim: Bover
Títol: Es desplaça lentament?
Breu text: Diuen que el temps és relatiu, però que hi ha de la velocitat? Coneixes l'expressió ets tant lent com un caragol? Què passaria si els caragols poguessin parlar? Utilitzarien la mateixa expressió? Està demostrat que l'animal més lent és el pererós. Creus que si li diguessis a un pererós que va a la mateixa velocitat que un caragol, pensaria que va lent?
La velocitat és relativa, perquè depèn del punt de vista. Per nosaltres, els humans és una animal lent però per altres animals el caragol pot ser un ésser molt ràpid. 
Imaginem que hi ha un caragol a la carratera i tu estàs just devora, podràs apreciar com poc a poc es mou. En canvi el caragol vist per una persona que està al segon pis d'una casa, pareixerà que no es mou.

16 I quina és la teva mirada?

I quina és la teva mirada?

Segons cada persona tenim una mirada diferent sobre les coses, no tots pensam el mateix. I quina és la veritat de veres? Existeix? Ja que, si cada persona te el seu punt de vista diferent al de totes les altres persones? 
J.V.C

15 I si l'única manera de veure la realitat és amb l'experiència?

   ç



La majoria de les persones quan són més joves, veuen el món des de una perspectiva molt més positiva, ens fan creure i veure que el món és agradable i no hi ha parts negatives, ens aparten totalment de la realitat. Quan ens anem fent més adults veiem l'altra cara de la moneda i ens acosta'm al que pareix la realitat, observa'm com la vida no és tan encantadora i descobrim els infinits punts negatius de la mateixa vida.

Pirlo

14 ¿Podemos experimentar el mundo de manera objetiva?

¿Podemos experimentar el mundo de manera objetiva?
Muchas veces creemos que percibimos el mundo real y objetivo, pero, ¿realmente es así? Todo lo que vemos, sentimos, olemos llega a nuestro cerebro en forma de información. Ahora bien, ¿cómo sería el mundo si tuviéramos la visión de los halcones o el olfato de los perros? Seguramente, diferente.

Pseudonim: Fora d'òrbita.

Treball foto filosofía, Paula Parrilla Vivo 4tE

Perquè quan la tenim esteim tranquils?

En pos reflexionar i pens que el que tenc a la vida es molt valuos. Se que de vegades pases per moments difícils i d'altres pareix que res de tot aixo s'ha d'acabar. Quan tenim a una persona al nostre costat que ens dona la seva felicitat, el seu amor i la seva amistat tal vegada no ho sabem apreciar del tot i sabem que algún día ja no hi serà. Hauriem de viure al máxim i poder compartir moments inolvidables amb les persones que estimam, perquè quan falti al nostre día a día, recodem amb bons moments a aquella persona que ens a ajudat en la nostra vida. Pareixerà que tot anirà en contra nostre, pero no es així. Hem d'estar sempre contents i no de caure, perquè segur que la persona no hagues volgut que tu estiguesis així. Quan perdem a algú ja no esteim tranquils.

Anònim: María.

12. Foto Filosòfica Andrea Maimó Bosch


11Un canvi d’angle, una nova perspectiva, una realitat diferent?

Clara Estarellas Bibiloni, 1r BATX B
És la realitat un ens inmutable, indiscutible? O en canvi podem parlar de realitats? Així, en plural, com plurals són les persones i les seves opinions. De vegades no és necessari estar a la banda contrària d’una circumstància per tenir una visió diferent a la qual tenen els altres. Només canviant una mica el punt de vista, potser vegem una cosa que vèiem blanca, completament negra. La capacitat de les persones per a fer això s’anomena empatia, empatia coherent, allò que habitualment en deim “posar-se a les sabates de l’altre”. Coherent perquè assumint una varietat de la nostra realitat no vol dir necessàriament perdre els nostres principis, sinó mostrar una forma de respecte cap a l’altra opinió. Només si tots n’acceptam les premises podrem estar d’acord universalment amb les conclusions, tot el demés… depèn.


puntdemira

11.Como puede algo tan inmenso, caber en algo tan pequeño?

Como puede algo tan inmenso, caber en algo tan pequeño?
Esta reflexión, nos hace pensar que como algo que afecta y ve todo el mundo como es el sol, puede una simple persona con una foto, hacer que quepa dentro de un simple aro. Como podemos llegar a dominar y hacer parecer que el mundo esta en nuestras manos en un momento de 5 segundos.

10. La lluna és l'única que veu tota la realitat?





Enviado desde mi smartphone Samsung Galaxy.



Asunto: La lluna és l'única que veu tota la realitat?

Em venc a referir que els humans no podem saber amb certesa tota la veritat del que hagi passat a la terra vivim, o el que pugui estar passant ara mateix simplement perquè o no ho veiem o no ho hem vist. Per això he arribat a la conclusió que aquesta imatge és la resposta perfecta, és a dir, la lluna es l'unica que ha estat al costat de la terra sempre, ha pogut presenciar cada fet que hagi pogut passar o que estigui passant, podriem dir que ella és l'única testimoni de tot. Des d'allà dalt ha vist i està veient com ens autodestruim i el mes segur és que aquesta agraïda de no estar a un abast fàcil perquè si no patiria tot el que la terra està patint per la nostra existència, quina llàstima que no pugui parlar.

Adriana Hernández González
1er Batxiller A



Enviado desde mi smartphone Samsung Galaxy.

9 fotofilosofia


8. La lluna és l'única que veu tota la realitat?

Em venc a referir que els humans no podem saber amb certesa tota la veritat del que hagi passat a la terra vivim, o el que pugui estar passant ara mateix simplement perquè o no ho veiem o no ho hem vist. Per això he arribat a la conclusió que aquesta imatge és la resposta perfecta, és a dir, la lluna es l'unica que ha estat al costat de la terra sempre, ha pogut presenciar cada fet que hagi pogut passar o que estigui passant, podriem dir que ella és l'única testimoni de tot. Des d'allà dalt ha vist i està veient com ens autodestruim i el mes segur és que aquesta agraïda de no estar a un abast fàcil perquè si no patiria tot el que la terra està patint per la nostra existència, quina llàstima que no pugui parlar.



Enviado desde mi smartphone Samsung Galaxy.

Foto filosofia Paula Parrilla Vivo 4tE

7. QUE ES LA TRISTESA?

nom anonim: maldita nerea


És quan sents que només veus perduda,i que és irònic el fet que una cosa tan insignificant acabi en un sense aturar de pensaments fugaços, en un desbarat o la bogeria. Veus dins tu, xiuxiuegen cridant, esclatant al teu cap, de vegades les escoltes i acabes submerginte més en una marea negra, veus que fa mesos aquesta marea estava tan lluny, però de sobte, quan tanques els ulls apareix, i comença tot, les veus , unes demanen ajuda, altres senten penediment, altres simplement ploren i criden, però si aquestes veus són dins de mi perquè no puc controlar-les, perquè la meva cara no té expressió, perquè al plorar surt sang i no llàgrimes. De vegades em pregunto què perquè les escolto, crec que és l'únic que em salva d'una caiguda mortal, l'únic on poder aferrar-me, potser no em queda res més.


dimecres, 30 d’octubre del 2019

6.Como disfrutar del la vida?


La vida es un conjunto de metas. Nos ponemos algunas más ambiciosas que otras. Es en estas, donde solemos pensar que disfrutaremos cuando las cumplamos. En mi opinión, este enfoque, es un grave error porque la satisfacción de la victoria es momentánea. Es mucho más interesante aprender a disfrutar del camino, debido que este dura más y la alegria se intensifica una vez alcanzamos el objetivo.

Pseudónimo: El Fary 2.0JT

Juan Tenorio Jiménez 4°E

5. Per què l'ésser humà és la bomba més gran, explosiva i perillosa?

Per què l'ésser humà és la bomba més gran, explosiva i perillosa?

La por i el desconeixement són les pitjors guies de la humanitat, portant-nos per un camí d'obscuritat i turment; som autodestructius per això i per la curiositat, la qual va unida a la nostra necessitat d'aprendre i cada vegada millorar més; fins i tot ens fa créixer, però també ens pot tombar, quan té un mal ús i sense seguir la moral. Volem saber i aprendre més, però si escollim el camí erroni en qualsevol moment i sense adonar-nos compte, acabarem fent mal als altres i a nosaltres mateixos.



Pseudònim: fusta

dimarts, 29 d’octubre del 2019

4.APARENTAM COM ESTEM? O NOMÉS FINGIM?

 Marga Rodríguez de 4E

FOTOFILOSOFIA

APARENTAM COM ESTEM? O NOMÉS FINGIM?

A la vida hi ha mil emocions, però, ens fixarem amb aquestes dues, LA FELICITAT i LA TRISTESA. Són sentiments totalment contraris, un l'expressem quan som feliços per alguna cosa que ens hagi passat i ens ha fet sentir bé, normalment quan et passa una cosa bona, i l'altre la solem expressar quan passa alguna cosa dolenta com una tragedia. Però al món hi ha moltíssims de prejudicis, que si és d'un altre color, que si vesteix diferent, que si creu en una religió diferent a la meva… Tots en algun moment tenim por a que ens jutgin per expressar els nostres sentiments, i si una persona que se la veu sempre molt feliç és la que ho passa pitjor?, però mai la veus plorant, ni està disgustada, ni tampoc la veus preocupada per molts problemes que tingui, perquè no vol que la vegin com a dramàtica o alguna cosa per l'estil, o que li començin a demanar que li passa o se'n riguin d'ella per els seus moments de crisi emocional. La gent té molt fàcil jutjar, però abans d'això intenta conèixer aquesta persona, descobreix com està en realitat i el més important, descobreix qui és ella.

AMUZA

Marga Rodríguez Nicolau 4E

3.Aina Pizà Gil 4E

 Enyorem per necessitat?
Per jo aquesta frase significa que nosaltres quan enyoram alguna cosa és perquè la necessitam, potser que necessitem la seva opinió, el seu amor,la seva amistad, el seu suport,...

Aina Pizà Gil 4E

dijous, 24 d’octubre del 2019

2. Vivim en una realitat o en un somni??


Vivim en una realitat o en un somni??
Tots nosaltres pensam i fins i tot estam segurs que vivim una realitat però no sabem cert si és veritat o resulta que  estam somiant i no hem despert.
He triat aquest imatge ja que és el paisatge que es veu desde el pati de casa meva i és impresionant la nostra natura i aquesta frase perquè no sabem si és la realitat o simplement que estam somiant i no despertam.

Libre de virus. www.avast.com

1. Se puede llegar a alcanzar el equilibrio de la vida?