dilluns, 12 de desembre del 2016

FILOFOTOGRAFIES GUANYADORES 2016


2nA
1r Premi  Foto 10 Lliures o limitats
2n Premi  Foto 8 què hi fem aquí?
3r Premi  Foto 7 Camí de purificació?
4t Premi  Foto 18 estem sols a l'univers?
5e premi Foto  15 vida sota la flama?




2nB
1r Premi  foto 5 Quin és el sentit de la vida?
2n Premi  foto 1  El pensament té un límit o és infinit com el cel?
3r Premi  Foto 6 És l'educació una domesticació?
4t PRemi  Foto 2 Creure o no creure?
5e Premi Foto 19  Reflex o la realitat?


divendres, 2 de desembre del 2016

20..Què ens vols transmetre Physis?



--
Què ens vols transmetre Physis?

Tal vegada ens vols dir que els humans som demoníacs d'aquest món, tal vegada que o ens demanes que aturem amb l'explotació del nostre estimat planeta, tal vegada que ens demanes que siguem conscients del que fem i que ens aturem de fer malbé la teva persona, tal vegada aquesta és només una imatge on s'hi veu l'erossió de la pluja... cadascú percebrà el significat d'aquesta figura d'una forma però jo només la puc percebre d'una manera; i és que és poca la població que se n'ha adonat que ara mateix extreim de la natura el que només tres terres podrien aguantar. Doncs, crec que apart de ser una simple figura a la roca de la muntanya, crec que la natura ens vol transmetre que ens n'hauríem de fer càrrec i cuidar del que és nostre, del que provenim, de la Physis.

Naturalista indignat.

Xiscu

19, Un reflex o la realitat?





Un reflex o la realitat?

18 Estem sols a l'Univers?



Estem sols a l'Univers?




Estem sols a l’univers?

No pot ser que siguem únics. No pot ser que, entre milions de galàxies, cadascuna d'elles amb milers de milions de sols, només hi hagi vida intel·ligent a la Terra. Estem sols en l'Univers? És possible que a un univers tan immens, només hi hagi vida a un punt tan petit? Per entendre la immensitat de l’univers basta en sebre que hi ha més estels que grans d’arena hi ha a la Terra. Així donç, es pot dir que es un repte per a la ciència i per als humans descobrir noves formes de vida a l'Univers.






dimecres, 30 de novembre del 2016

17 Llibertat, realment existeix una llibertat absoluta? Qui és lliure?



Llibertat, realment existeix una llibertat absoluta? Qui és lliure?

La llibertat és la capacitat d’escollir sense estar sotmès a algú o a alguna cosa. La capacitat de deixar-se endur pels impulsos i els desitjos, com diria Plató, deixar-se guiar per l’ànima apetitiva.
Però va ser creada per controlar encara més la societat, no existeix ningú lliure ni res que ens permeti ser-ho.
Sempre hi ha qualcú per damunt que controla la resta. No només són persones que controlen, també un simple objecte pot ser la causant de la subordinació de la societat. El telèfon mòbil és un clar exemple. 
Ara si, hi ha coses que ens donen una gran sensació de llibertat, com la infinitat que ens transmet el mar.






Pseudònim: Quelitas amb sobrassada

16.Quin és el veritable significat de la felicitat?



Quin és el veritable significat de la felicitat?
Aquesta imatge representa una de les maneres de ser feliç, ja que el terme felicitat és molt extens. Aquesta és una felicitat emocional, perquè reflecteix la seva alegria de poder sortir al carrer per primer vegada.

Little bear. 


15 Vida sota la flama?

                                                                   Vida sota la flama
Nosaltres, els éssers vius sóm la nostra ànima, i aquesta està formada per foc: despresa de calor i llum produïda per la combustió d'un cos. No sóm més que flames vives.
L'ànima és inacabable, inapagable, eterna, il·limitada i l'energia que usa és impossible d'apagar, com el foc.
A causa de la profunditat del seu logos semblarà pràcticament impossible d'entendre o fins i tot de trobar-la, ja que va més enllà de la nostra capacitat de comprensió.
Pseudònim: Heràclit


14. El camí fins un objectiu té límit?

El camí fins un objectiu té límit? 

Que passaria si aconseguim el nostre objectiu? Seguiria el camí? Hi haurà un límit? 
Per tot objectiu hi ha un llarg camí d'esforç, però no només això, també s'ha d'estar preparat psicològicament. Realment tothom és capaç de fer allò que es proposa  alguns es trobaran més avançats  dintre del camí però cap acabarà primer, perquè el camí no té límit, el camí finalitza quan tu vols però sempre es pot seguir. Dic que no té límit per una simple raó, quan es proposa alguna cosa i ho aconsegueixes no et quedes allà, mirant abaix i veient el camí, que has fet fins arribar a on estàs, almenys no durant tota la vida, en algun moment pensaràs, i si segueix-ho? 
Alguns es queden allà, enmig del camí, per por a si segueixen fracassar, però no entenen de que el no seguir és rendir-se, és minoritzar les teves pròpies capacitats. 
Mai t'aturis, no posis un límit que realment no hi és, perquè si ho fas sempre tindràs el dubte de que hagués passat si hagués seguit.

pseudonim: Castell d'Alaró

Josep Toni Cabañero Guardiola 2n Batxillerat A

7 Camí cap a la purificació?


Títol :Camí cap a la purificació?
 Text:
Podríem dir que aquesta fotografia representa un camí a seguir , un camí que segueix l'ànima durant la seva estància en el món sensible, allà on es troba unida amb el cos i està enrevoltada de totes les copies o sombres de les idees originals.
 Al final d'aquest cami ,que simbolitza la mort,l'ànima trobara la seva ascenció al món del qual prové, el món de les idees i separant-se de la matèria, el cos.
PD:La fotografia és el manillar de la meva moto.


Camello

dimarts, 29 de novembre del 2016

13. ''Per què som diferents si tanmateix tots arribem al mateix destí?''


-

.

''Per què som diferents si tanmateix tots arribem al mateix destí?''

Cada persona té les seves característiques, però tots som ciutadans del món, lliutem per la vida i per les nostres necessitats. Ens discutim i barellem, cream disputes i guerres, sentim enveja i ens fan por allò desconegut. Ara bé, no ens adonem que tanmateix acabem igual, per això l'ideal seria viure en pau, ser feliços i respectar la felicitat dels altres.
La vida és el cami pel qual arribarem al nostre destí final, que és la mort, i d'aquest ningú sen salva.



--

Xiscu

12 ESTAM EN CONSTANT MOVIMENT?

ESTAM EN CONSTANT MOVIMENT?


Com deia el presocràtic Heràclit les coses canvien contínuament, tan sols, en un segon ja no són les mateixes. Això és el que podem veure en les fotografies de la poma, quan passa el temps ja no es la mateixa que al principi.
Però, si ens guiam pel que deia Aristòtil, podem dir que el que ha passat ha estat un canvi accidental, un canvi qualitatiu, ha madurat, però encara podem dir que és la mateixa poma, la mateixa substància.


Pseudònim: Eudaimonia

10 Lliures o limitats?

Lliures o limitats?
Una persona és realment capaç de tot? O simplement es capaç de fer fins allà on arriben els seus límits? I si és així, quins són aquests límits? Qui els estableix? Els adquirim o ja naixem amb una etiqueta que ens ordena i classifica?  Som producte del que vol la societat o som allò que realment volem? Per tant, som lliures o estam limitats?
A vegades, els dos conceptes, llibertat i límits, es confonen o  fins i tot un condiciona a l’altre. La llibertat regeix els nostres límits, i els límits són determinen la nostra llibertat.
Els límits condicionen la nostra llibertat, i la llibertat condiciona els nostres límits. 




Pseudònim: Dona d'or

dilluns, 28 de novembre del 2016

9 ESCLAUS DE LA SOCIETAT?

ESCLAUS DE LA SOCIETAT?
Som esclaus de la societat? Què passa quan intentam allunyar-nos d'aquesta? La societat d'avui dia és una societat consumista que es veu inmersa en molts prejudicis i estereotips. Aquests estereotips han estat creats pels poders polítics i econòmics com les grans multinacionals. El que realment interessa és una societat controlada i que no pensi per ella mateixa. Si la societat es preocupa més dels prejudicis individuals com la moda i el consum deixa de preocupar-se d'allò realment important, no pensa en la fam en el món, en els nens explotats, en les dones violades a la feina, en els pagesos que reben un salari indigne etc. Quan la societat es preocupa per aquests estereotips fa allò que és considerat "normal" i "correcte", però ho és realment? Aquella persona que intenta allunyar-se d'aquelles idees i aquelles conductes implantades per les multinacionals i els mitjans de comunicació, és rebutjada i menyspreada. S'ha establert un prejudici que diu que allò diferent encara que sigui correcte és dolent i ha de ser eliminat o rebutjat. Pot ser tots hauríem de reflexionar sobre allò que tenim i allò que realment necessitam. La societat encara no se n'ha adonat que qui abandoni els prejudicis serà realment lliure. I si tots ens plantejam la llibertat?
Peripatètica
                               Marina Jiménez Guasp 2n BATX A

dissabte, 12 de novembre del 2016

8.Què hi feim aquí?


Títol: Què hi feim aquí?

Descripció: Caminar, treballar, aturar, descansar, pensar, enraonar, sentir, imaginar, i viure, ...sí, vivim al cap i a la fi. Però, vivim per quelcom? O només perquè se'ns ha atorgat la vida? "Viure"... sí, sona molt bé, oi que sí? Controlem la vida, o ella ens controla a nosaltres? Qui porta a qui? La bicicleta o la persona? Pels més optimistes la persona. Pels més pesimistes la bicicleta. Cada metre que es recorre és un metre menys que ens distancia d'allò inevitable. Quin és el nostre servei, doncs? Pedalejar per arribar? Simplement pedalejar. Sí, per viure. I ja que hi esteim, fruim el viatge, no?
Pseudònim: L'Amo Mussol.

6. És l'educació un procés de domesticació?

És posible que la "plaça del tub" sigui una metàfora de l'educació?  És l'educació un mètode de subjecció del subjecte?

El que vull donar a entendre és el següent; tal volta l'educació es pot percebre com un tub, ja que se'ns educa d'acord a un model i a unes lleis que no ens fan més persones ni més humans, que el que sembla que pretén és professionalitzar-nos de cada vegada més (sense tenir en compte la nostra felicitat i si ens sentim plens o no) per d'aquesta manera servir millor a un model capitalista i donar-li d'aquesta manera continuitat. Tal vegada, hauriem de fer un anàlisi crític i adonar-nos de les vertaderes finalitats sociopolítiques de l'educació que no semblen ser altres que les de beneficiar a un petit grup perillosament enriquit.

Le Petit Prince                                                

5. Quin és el sentit de la vida?

Títol: Quin és el sentit de la vida?

Text: Naixem amb alguna funció o naixem perquè si? Quina és la finalitat de la vida? El de ser feliços o el de fer feliços als altres? És una realitat o un somni? Cada dia que passa és un dia menys per morir, o és un dia més viscut? Per què la vida és així i no és com nosaltres voldríem?
La vida és el major repte que tenim per a superar durant el nostre dia a dia. No sabem on anirem ni on ens portarà una vegada estiguem sobre el seu ritme. En ella, aprenem a pujar i a baixar esglaons, a estar millor o pitjor, però l'únic que la vida no ens permet és tornar enrere. Una vegada hem fet o dit les coses, no podem canviar-les. Cada dia és diferent al dia anterior, i no sabem on ens podem trobar demà. Però, i si la vida és un somni? O si cada esglaó que anem pujant és una nova vida?

Pseudonim: Daisy


11 VAL LA PENA REPRIMIR L'ÀNIMA APETITIVA??

 VAL LA PENA REPRIMIR L'ÀNIMA APETITIVA??
Aquella ànima que Plató relaciona amb un cavall negre, la que ens sobresurt de dins, la que ens fa fer coses que realment la nostra part concient no faria, és realment possible arribar a controlar-la i moderar-la?? Com demostra la fotografia per descomptat els infants no, fan els que els passa pel cap sense importar si ho estan fent be o no però quan observem un infant que és el que observem a primera vista?? FELICITAT EN ESTAT PUR. Plató considera que ens em de privar i contenir però creis realment que val la pena? o hem de disfrutar sense reflexió el que la vida ens dona?


PSEUDONIM: dona de bronze

4. : Qui condueix a qui ?


Qui condueix a qui ?
Text: Igual que nosaltres conduïm el cotxe per anar d'un lloc a un altre. Qui o que condueix el nostre cos? Plató diu que l'home està format pel cos i l'ànima. El cos és la part material, mortal, imperfecta, canviant i és com una presó, tomba per l'ànima. En canvi l'ànima és la part immortal, immaterial, eterna, divina i es troba empresonada dins el cos. Aquesta essència que es traba dins cada un és l'encarregada de conduir, guiar i conduir el cos per els camins correctes. Igual que nosaltres conduïm el cotxe per els miller camins.
Pseudònim: Borsanzo




--

Xiscu

3. ¿Es tracta d'entendre el món o de canviar-lo?

¿Es tracta d'entendre el món o de canviar-lo?

És vertaderament depressiva l'actual societat...l'objectiu de la filosofia està en entendre perquè actuam així, com funcionam, com raonam, criticar-ho, canviar-ho...clarament tots els filòsofs han analitzat l'humà d'una manera o una altre amb un objectiu, però són menys després els que han decidit passar a l'acció; significa això que fins i tot ells pensen que no é viable passar a l'acció i que els que ho han fet estàven errats?

Sobrenom: Obrint jardins
Resultat d'imatges de protesta policia


dimecres, 9 de novembre del 2016

2. El pensament té un límit o és infinit com el cel?

El pensament té un límit o és infinit com el cel?

Aquesta pregunta la vaig pensar just quan en Xiscu va explicar aquesta activitat extra que podíem fer i per això l'he posada, perquè trobava que era la més adequada.

Com tots sabem, nosaltres estem pensant constantment en alguna cosa i no ho deixam de fer ni quan dormim. Així que he pensat a veure si hi ha o si tenim alguna limitació en el nostre pensament o si podem pensar-ho tot, sense tenir cap límit.

Pseudònim: EL Viatger

dilluns, 7 de novembre del 2016

1. CREURE O NO CREURE ?





Creure o no creure?


"En este mundo traidor nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira" segons el poeta  Ramón de Campoamor. 

Amb això vull dir que, segons les creences que tu tenguis, si ets un ésser racional concebràs aquesta imatge com una més, producte d'una tècnica per captar llums a la nit. Pero si la teva ment es deixa dur per el subjectivisme, pel teu punt de vista, pensaràs que la màquina ha captat alguna cosa més que llums, un instant més enllà de la realitat. 

Quin punt de vista és el correcte? Depén... creure o no creure.