Guanyadors Fotofilosofia 2013

Primer de tot donar l'enhorabona per què aquest any hem superat de molt totes les marques de participació del concurs. En el primer lloc! el millor dels millors.... :

1r . Som els únics que ens param a pensar? Sheila Jiménez 2A
2n. Què hi ha més enllà? barbara Perelló 1 B
3r. És tot com aparenta?  Goretti Salom 1A
4t I si tot fos questió de triar la dificultat? 1A
5e. I si la vida és un camí a la mort? Yanira Jimeno 2B
6e Per què hi ha somnis que no es poden esborrar? Maria Magdalena Campins 1B
7e Podem dir que som realment lliures? Aina Lladó 1B
8e Què és la Felicitat? Esther Martinez 1B
9e Veim tots de la mateixa manera? ??? ???ç
10 Qui som realment? ...


Tots els participants  del Concurs tendran PREMI!!! Immaterial això si 

35. SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?"

Un dels objectius de la filosofía és que no hi hagi prejudicis. Les persones solem ser molt cruels amb l'aspecte, la personalitat i la actitud dels altres. Ens solem pensar que els que actuem bé som nosaltres, per això no acceptem crítiques. No sabem perquè aquella persona actua d'aquesta o d'aquella manera, a vegades és la vida que et fa canviar, i no t'en queda altra... "SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?"

34 HI HA UN ÚNIC CAMÍ?

pseudonim: 8

HI HA UN ÚNIC CAMÍ?

Tots pensem que desde el moment en què naixem som lliures i propietaris del nostre destí, que elegim i pensam lliurement, i que aquests pensaments els cream gràcies a les experiències viscudes, però, realment és així? Realment som tan lliures com  ens pensam? O pel contrari, estam predestinats? Tal vegada, res del que feim ni decidim és per decisió pròpia, ni res d'aixó alterarà aquest destí irrevocable.

33. Com sabre si el destí està en els camins que nosaltres escollim, o que els camins que escollim, els escollim perquè son el nostre destí?

TITOL: Com sabre si el destí està en els camins que nosaltres escollim, o que els camins que escollim, els escollim perquè son el nostre destí?

**********************************************************************************************

Què és el destí? Existeix? O simplement es una altre invenció de les persones per justificar les coses que li passen a la vida?  

Podem evitar el nostre destí? O, fins i tot pot ser que trobem el nostre destí en els camins que prenem per evitar-lo?

Es diu que el destí es relaciona amb la teoria de la casualitat, que afirma: "si tota acció du una reacció, dues accions iguals tindran la mateixa reacció"

També es diu que res ve de l'atzar igual que del buit no hi haurà res més que buit...

I ara la ve a gran pregunta... Vosaltres creieu en el destí? 

Jo no us he donat la meva opinió, ni ho faré...

Estam aquí per filosofar, per cercar respostes a totes les preguntes, però si quan ho hagueu fet, us adoneu que només teniu més i més preguntes acumulades, no os preocupeu, al menys tenim tota una vida per intentar contestar-les.

32. Què és la felicitat?

Què és la felicitat?

La felicitat no es pot definir amb frases ni arguments, és una emoció que es reflexa amb els pensaments que tenim degut a com ens han tractat a la vida.Com podem saber si som realment feliços? Qualcú sap el que ha de fer per obtenir la màxima felicitat? Jo pens que la felicitatés relativa i que mai sirem feliços "del tot", cada persona veu la felicitat d'una manera diferent. Pot ser que per tú la felicitat inclogui amori per mi l'amistat. Des del meu punt de vista mai arribarem a tenir felicitat absoluta, sempre pensarem que ens falta alguna cosa.

1r Batx. B

Nick: Un somriure perfecte

31 Podem dir que som realment lliures?

Podem dir que som realment lliures?

Som lliures però responsables dels nostres actes, som lliures en cuant a nosaltres mateixos sempre i cuant no ens deixem manipular i endur pels demés.

Som lliures si no ens deixam endur per la vergonya innecessària de ser diferent i vestir o actuar diferent, som lliures si no tenim por d'expresar-nos com som realment. Hem d'atrevir-nos a ser lliures tot i que en realitat no existeix la llibertat total, ja que la nostra llibertat acaba on comença la llibertat dels demés.

Avui en dia la manera de controlar la llibertat es duguent a la gent a la ignorància gràcies a la manera manera que tenen els mitjans de comunicacó d'ocultar-nos la veritat, etc. Hauriem de tenir en compte totes aquestes coses per poder dir que som realment lliures.

1r Batxiller B

Nick: Ocellet

30.Veim tots de la mateixa manera?

Veim tots de la mateixa manera?

Amb aquesta pregunta no em referesc a si tots veiem la realitat de la mateixa forma, o si pensam les coses depenent del punt de vista. Hem referesc a que, per exemple amb els colors, com sé jo que el meu vermell no és el teu verd, o el meu blau el teu taronja, però tots dos li deim el mateix nom a diferents colors? Podria ser depenent del color d'ulls de cadascú? O , de la sentibilitat visual de cada individú?

29. Decidim alló que volem o el que podem veure?

Decidim alló que volem o el que podem veure?

A l'hora de prendre decisions, triar un cami o escollir, els humans raonam la nostra decisió segons les nostres conveniencies o el que necessitam més, però aquestes opcions les triam nosaltres o són fixes? Realment el que volem es el que el que decidim o existeix la possibilitat de que hi hagi més opcions que estan ocultes, que desconeixem, hi ha algún motiu perque siguin ocultes?? O simplement les ignoram.

 Respecte a la fotografia, les llums m'inspiren les decicions, camins, les possibilitats. Brillen perque són el que hem de triar, Però i si s'apaguessim que triariem? Seriem més lliures ja que cercariem una forma de decisió diferent, mes adequada per a nosaltres. Perqué realment les decisions s'ammotllen a nosaltres, o nosaltres a les decisions?

Alies Motive.on

27. La nostra realitat és la nostra pròpia presó?

La nostra realitat és la nostra pròpia presó?

Nick: Vainilla

La nostra realitat és realment real? El normal és pensar que la nostra vida com la coneixem i com és, és el més normal del món. Però i si el que creiem que és real fos sols una mentida? I si és així, com podem saber-ho?
Podriem dir que som presoners de la nostra pròpa veritat, i que l'única manera per a sortir de la mentida en la que vivim és un mètode tan senzill i simple com és la Curiositat.

28. Es pot aconseguir la màxima felicitat?

Es pot aconseguir la màxima felicitat? 

-Terra.

26 ESCLAUS DEL TEMPS?

ESCLAUS DEL TEMPS?

Definim el temps a partir del que mesuren les agulles dels rellotges, que tan sols són objectes orientatius. Els rellotges els hem creat per dur una vida millor organitzada i poder situar-nos bé a cada lloc, però realment no ens aturam a pensar si són els rellotges que fan que siguem esclaus del temps. S'han creat els anys, mesos, dies, hores i segons, temps passat, temps present i temps futur per poder recordar els moments passats i saber els que ens queden. Ja que el present no existeix perquè és un instant tan curt que una mil·lèsima de segon més, ja és passat. Vivim amb la preocupació del que posa al rellotge, quan cada un hauria de valorar el moment que viu.

25 QUÈ HI HA EN EL MÉS ENLLÀ?

QUÈ HI HA EN EL MÉS ENLLÀ?

Desde sempre, els humans tenim la curiositat de saber què hi ha en el més enllà; després de la mort. Religions que han donat diverses idees o teories, però cap igual. Unes creuen en la reencarnació, d'altres creuen amb el paraís… Però i si en realitat no hi ha res?, és a dir, que no ens esperi res en el més enllà, que no ens esperi Déu amb els braços oberts, ni ens trobem el paraís on hem volgut viure sempre, ni les persones que més hem estimat com moltes persones diuen o creuen amb això… que ens morim i prou. La vida és el que vius cada dia, per això disfruta minut a minut i fes el que desitjes, però sobretot no la malgastis.

24 I SI ÉS LA VIDA UN CAMÍ A LA MORT?

I SI ÉS LA VIDA UN CAMÍ A LA MORT?

Des dels principis de la humanitat, l'home ha inclòs entre les seves grans preguntes el tema de la mort, un tema incert encara als nostres dies.

La mort presenta gran inseguretat deguda al desconeixement d'allò que hi ha després, fins i tot dubte de no saber si realment hi ha alguna cosa o no.

Molts estudiosos i filòsofs han plantejat al llarg de la història la possibilitat d'una dualitat, d'una immortalitat de l'ànima, però i si no fos així? I si després 

de la mort no hi ha res? 

Potser hauríem de canviar la perspectiva, potser el fet important no és el que hi ha després, sinó el que hi ha abans, i si ens-ho plantegem de dita forma

 potser no hem de purificar la nostra ànima per gaudir d'una vida millor, sinó gaudir d'aquesta vida per tenir una mort serena, amb la consciència d'estar 

preparats, sabent que hem viscut com hem decidit, que hem gaudit.

Com ja va dir Jorge Luís Borges: "La muerte es una vida vivida. La vida es una muerte que viene."

23 Pensam com veim o miram com pensam?

Títol: Pensam com veim o miram com pensam?

Nick: Missladyapple

Moltes vegades ens passa que quan veim una cosa que altres tambié veuen sorgeixen diferents punts de vista i altres que ens pot influenciar el punt de vista d'un en la manera que podem veure les coses. Per exemple si miram la fotografia uns veuran una cosa i altres una altre, però si ens diuen com ho hem de mirar veim una altra cosa completament diferent a la que hem vista desde un principi.

22 Quina és la millor via per canviar un govern?

Quina és la millor via per canviar un govern?

Al llarg de l' història hi ha hagut molts i grans canvis…canvis polítics, canvis socials, canvis climàtics, canvis econòmics, etc. Però ens centrarem en aquests dos esmentats.

En ple s.XXI, època de la globalització i el canvi continu, s' estàn començant a donar en els darrers anys grans canvis polítics i socials. En son clars exemples la primavera àrab, la Marea Verda del 29S, la Via Catalana de l'11S, i tots els altres canvis no menys importants que es troben en moviment aquests mesos. Però no només hi ha canvis en aquests temps, si no des de sempre.

La majoria d'aquests canvis es solen dividir en dos tipus, depenent de la manera que s'intenta canviar el món o allò que no agrada a la societat...

De manera violenta, mitjançant grans revolucions del poble o mitjançat exèrcits és la que des de sempre s'ha cregut més efectiva, i fins i tot com l'única que funciona. És el cas de la primavera àrab, revolució mexicana, revolució comunista, manifestacions a Grècia i Itàlia,etc...en tots aquests casos la violència hi ha tengut un paper molt important, per no dir protagonista i per tant ha esquitxat la popularitat d'aquests moviments....

L'altre manera, més democràtica, és mitjançant les revolucions pacífiques mitjançant les vagues i les grans manifestacions o concertacions...El 29S, l'11S, entre d'altres en son clars exemples. Amb aquesta altre "via de canvi" també es poden aconseguir canvis...encara que moltes vegades i com tots podem veure...per molt que la societat vulgui el canvi, la suposada democràcia es converteix en dictadura...i si arriba l' esperat canvi, arriba amb menys rapidesa que amb l'altre via. Per tant:  per quina opció ens hem de decantar? Hem de ser menys democràtics per aconseguir més democràcia? O hem de ser totalment democràtics perquè l' antidemocràtica no ens escolti o arribi en retard? Tenint en compte que ens trobem en un canvi continu...és hora de sospesar les dues opcions...

" La violencia puede servir al bien"

( VdeVendetta)

21.Els humans som els unics que ens param a pensar?

nick: kururu-chan

titol: realment, els humans som els unics que ens param a pensar?

és una pregunta bastant simple que crea molts de dubtes, perquè, tal i com mostra la imatge, fins un moix es pot quedar mirant el cel, la terra, contemplant un punt fix durant un temps, fen-te pensar que no només està mirant els niguls o el terra. Pareix com si reflexionàs, com si volgués comprendre el perquè del seu moviment o del seu origen, com poder arribar fins al cel, com poder tocar les estrelles o poder acariciar la gegantesca lluna.

20.Perquè ens inquieta la foscor?

TÍTOL:Perquè ens inquieta la foscor?

Tenim por a lo desconegut? No sebre el que hi ha?

El que pot passar? No veure més enllà de la foscor?

No veure en claridad les coses de l'alrededor? Falta de seguridad?

19 EXISTEIXEN LES VERITATS ABSOLUTES?

EXISTEIXEN LES VERITATS ABSOLUTES?

...Perquè tu, quants triangles veus? Tal volta, veus unes altres figures? Només, filosofa-ho.

Considero que la veritat és un concepte molt relatiu que representa la realitat que cada un, com a individu independent, té en ment i, per tant, cada persona considera personalment què és la veritat i en quins moments una situació es pot tornar veritat o no. De manera que, fins i tot amb el pas del temps o depenent de la situació geogràfica, de l'edat de la persona, del seu sexe i de molts d'altres factors que poden variar, no existeixen veritats que arribin a consolidar-se com a absolutes, ja que, com he dit, tots els factors, que condicionen un determinat concepte, fet,... que es pot considerar relativament versemblant o veritable durant un període de temps més extens, poden arribar a influenciar per a què posteriorment la seva naturalesa canviï i deixem de considerar-lo veritat. Per exemple, jo podria considerar que no existeix cap déu o deessa que regeixi una determinada religió, però una altra persona potser sí que tingui unes creences religioses; mentre que, tal vegada, d'aquí uns anys, ja sigui per uns fets o uns altres, canviïn les meves inclinacions teològiques i comenci a creure o a tenir fe en una religió concreta, mentre que l'altra persona potser hagi deixat de creure, i per tant per jo s'hauria tornat versemblant o veritable una teoria religiosa que feia anys no considerava veritat, mentre que per a l'altra persona succeiria al contrari.

PSEUDÒNIM: Athenea.

18 ANIMA,MENT I COS?

Títol:

ANIMA,MENT I COS

Reflexio:

L'ànima és ,per jo, la part de les persones on resideixen els instints i la personalitat.

Es pot representar per la s'ombra, ja que viu amb nosaltres i fa el mateix que nosaltres ,passa la vida amb nosaltres .

L'anima s'uneix al cos amb la ment. Amb el primer pensament, amb el primer sentiment ,un cop hi ha ment a un cos amb ànima ,el conjunt es un ésser humà.

En la ment  resideixen records i sentiments,la ment tambe és l'unió del cos i l'ànima.

En morir la ment mor amb el cos; aquest enterrat sense llum no te ombra,i l'ànima és  lliure per escollir un altre cos.

Nick:

guia del vent

17. Ens controlen o prenem les nostres pròpies decisions?

Ens controlen o prenem les nostres pròpies decisions?

Com passa en aquest joc d'ordinador tan popular anomenat "The Sims", nosaltres controlam a les "persones" que hi ha dedins el joc. Podem prendre decisions per ells: què han de menjar, si han d'anar al bany, si han de mantenir relacions... Tot això ho controlem nosaltres, fins i tot el seu menjar preferit, el seu treball i els seus desitjos. I ara pensareu "Això què té que veure?", molt. Ara us plantejaré una qüestió: és possible que ens estiguin controlant exactament com en aquest joc? Que qualcú estigui jugant a un joc amb nosaltres? Podria ser, perquè en "The Sims" també neixen, es reprodueixen i moren. Ells tampoc saben que estan sent controlats, i si ens passa el mateix? 

Aquest és el meu plantejament. Com diu en Xiscu, "res és com ens pensam".

Alies: BTS

16 QUE ÉS EL TEMPS?

-Pseudònim: bombolla

 QUE ÉS EL TEMPS?

 Qué és el temps? Existeix? O sabrem mai? Es relatiu? L'hem inventat?  Es pot explicar que és el temps? Desde quan fa que existeix el temps? Antes del Big Bang ja existía? Si en qualque moment va sorgir, pot desapareixer amb quasevol moment? Ens adonariem? Es pot viatjar en el temps? Es pot viatjar a través dels somnis? El temps és pot separar? Pot separar moments? Depen del punt de vista de cada un? El podem aturar? Té una definició exacte? Si és aixi quina és? Com és mesura el temps? És mesura amb els rellotges? És inventat? Si es axí els moments viscuts son nomes il.lusions?

Respecte a la meva fotografia, he posat 4 fotos  ja que són clars exemples de les grans preguntes que tenim avui en dia sobre el temps: És pot mesurar el temps amb rellotges? Com exemple de que passa "el temps" tenim el sol. Cada dia és pon i passen així els dies,mesos,anys,segles,... Les ruines són de fa molt de temps, avantpassats molts llunyans,... Els llibre de fa segles també s'escrigueren fa molt. Doncs si no existeix el temps, tot el que ha passat de llavors és una il.lusió? 

 

--

Xiscu

15. QUE ÉS LA FELICITAT?

-Pseudònim: bombolla

1era:

QUE ÉS LA FELICITAT?

Que és la felicitat? Hi ha cap definició exacte? Cada persona té una definició exacte sobre el que el fa feliç? Doncs, és real? Existeix? Si és així com es consegueix? És abstracte? Es l'objectiu primordial de l'esser humà? La  vertadera felicitat és pot aconseguir amb segons quines drogues? Les emocions positives están lligades al passat, present o futur? És un objectiu arribar a ser feliços?

Respecte a la meva fotografía, he possat 4 fotos com exemple ja que hi ha infinites possibilitats… ja que si juntessim tot el que li fa feliç a cada persona no bastarien les fotografíes, o si? Com exemple he posat: La felicitat es riure? Una persona esta feliç quan somriu? És quan comparteixes moments amb la família? O quan t'ho passes be amb els amics? Quan guanyes un trofeu la sensació per definir com et sens és la felicitat?

14.Existeix Déu? O algun ésser suprem?

Existeix Déu? O algun ésser suprem?

Existeis Déu? O algun ésser suprem que ens observa, dirigeix, i va crear?

Algú que sigui la resposta de les preguntes que no es poden contestar, aquelles que només ens condueixen a més preguntes i més preguntes? Que aconseguesqui respondre la RESPOSTA FINAL la qual cerca la Filosofia, però no arriba a contestar amb una resposta concreta i correcte.

Filósofa Confundida.

13.ÉS AIXÒ LA LLIBERTAT?

TÍTOL:   ÉS AIXÒ LA LLIBERTAT?

PSEUDÒNIM: Mr. Nobody

TEXT DE REFLEXIÓ: Sempre esteim cercant sa feliçitat i sa llibertat, i mos pensam que som lliures només perquè podem fer el que volem. Però és quan s'està aqui adalt que un es sent lliure veritablement.

12. El pensament està condicionat per l'edat?

Títol: El pensament està condicionat per l'edat? 

Pseudònim: Artista 

Reflexió: 

Quan mireu aquesta fotografia què penseu? Un tant extravagant no? Podria considerar-se art? O més bé un grapat de coses unides sense sentit? Simbolitza alguna cosa? Ens vol transmetre algun missatge? O és una simple estratègia de marqueting?

Aquest mostrador es correspon a la tenda de roba "Pasatiempos" que està situada al carrer Passatge Quint de Palma. Si coneixeu aquest carrer sabreu que és un carrer bastant foc i estret. Per tant no és d'estranyar que quan es passa per aquest mostrador tothom se'l queda mirant. L'altre dia, quan vaig passar-hi vaig pensar que seria la foto perfecte, però no per l'imatge en si, sinó pel que transmet.

Hi havia una parella d'una quarantena d'anys que discutia i quan van passar pel mostrador van esclatar a rialles, per a ells era art, només un artista seria capaç de transmetre alegria o bogeria. D'altre banda, també hi havia una senyora major, d'allò més refinat, per aquella senyora allò no era més que un grapat de coses unides sense sentit. I a mi em va semblar una estratègia de marqueting.

Però, que és en realitat? I si el que ens sembla que és va lligat amb l'edat? El pensament està condicionat per l'edat? 

11. LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS INNATA O S'ADQUIREIX?

          LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS INNATA O S'ADQUIREIX? 

 

Primer ens hauríem de demanar què és la intel·ligència? Per què hi ha persones més intel·ligents que altres? 

Els animals també tenen intel·ligència? Quina diferència hi ha amb la intel·ligència humana? 

Té la mateixa intel·ligència un nin que un adult? Se va adquirint amb l'edat, se perd o se conserva?

Per què feim servir la intel·ligència? És el mateix ser intel·ligent  que pensar?

Se pot pensar i no ser intel·ligent? L'intel·ligència es pot controlar?

PSEUDÒNIM: "FLETXITA"

9 .Per què hi ha records que no es poden esborrar?

Per què hi ha records que no es poden esborrar?

Ens podem demanar per què allò que hem après o fet es conserva? És degut a la memòria? Però què és la memòria? Com podem recordar? Podríem distingir diferents tipus de memòria? Es fa una selecció de records? Se pot recordar a totes les edats? Per què hi ha records que mai s'esborren i altres les oblidam? És el cervell el responsable de tot?

PSEUDÒNIM: Estrella

10. SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?

SOM EL QUE REALMENT PENSAM SER?

8. Som presoners de la nostra pròpia casa?

Què és la llibertat? Som lliures? On acaba la nostra llibertat i comença la dels altres? Som presoners de la nostra pròpia casa o podem decidir a on anar?

Som lliures de decidir o estem atrapats en el nostre destí? Podem decidir quan néixer, quan morir o si volem, morir o viure?

Tenim llibertat per fer el que volem o estem condicionats pels recursos de què disposem?

Per exemple, si jo decidís volar, per molta llibertat que tingués, no em sortirien ales.

Pseudònim: Devorador de llunes

7. PER QUÈ EL CEL ESTÀ A DALT?

1. TÍTOL:  PER QUÈ EL CEL ESTÀ A DALT?

 PSEUDÒNIM: Primavera

4. Sempre he tengut moltíssimes preguntes! Moltes d'elles relacionades amb el cel.... PER QUÈ EL CEL ESTÀ A DALT? I NO ABAIX? O A UN ALTRE LLOC? o fins i tot PER QUÈ HI HA CEL? ES CERT QUE A N'EL CEL NOMÉS HI VA LA BONA GENT? PER QUÈ EL CEL ÉS BLAU? 

QUE HI HA MÉS ENLLÀ DEL CEL?.....  Totes aquestes preguntes són les que per a mi "si" tenen resposta, no tenen una resposta SEGURA!!  

6. Es tot així com aparenta?

Títol: Es tot així com aparenta?

Àlies: Madness

Text: Som nosaltres com aparentam? Les persones ens pensam que aparentam tal i com volem nosaltres, però realment és així? Després d'interpretar diferents papers al llarg de la vida, ens costa arribar a saber qui és un realment. Jo diria que som el que ens han fet creure que som però que no ho aparentem, és a dir, les persones seriem els primers que no som tot el que aparentem. Respecte a la fotografia, és una fotografia que quan la mir, reflecteix molt aquesta idea: que tot el que veim, no és tal com és. Però, si no és com és, ni nosaltres som com aparentam... com és tot en realitat? 

5. I si només es tracta d'escollir la dificultat?

I si només es tracta d'escollir la dificultat?

Pot ser la vida sigui igual que un joc, al joc triam la dificultat, però a la vida triam la ignorància o el saber.

Igual que per tot, sempre és més temptador triar l'opció fàcil, ja que tant a la vida, com als jocs, ens posen obstacles per triar l'opció més difícil. En el cas dels jocs, ens fan pagar; però a la vida real, l'obstacle és aprendre a pensar.

Potser això sigui el que ens atura a l'hora de triar l'opció difícil. Jo crec que hauríem de aprendre a botar tots aquests obstacles, ja que aquesta és la vertadera clau per arribar a un objectiu concret. 

Neftis

4. Què és la vida?

Què és la vida?

La vida és com un torrent, té un principi i un final.

Té el cabdal molt alt o molt baix, depenguent la part del torrent en que es troba l'aigua; la vida és igual, haurá moments que passarem pel millor, o per el pitjor, fins que acabem en un mar en el que tots acabarem sense vida. 

Així que aprofita la vida que és un regal per dir-ho de colque manera, que ens han donat el plaer de tenir-la. Disfruta d'ella com si fós el darrer dia de vida, exprimint-la i passant-la amb la gent que de veres val la pena. 

3. AFICIONS JUVENILS?

AFICIONS JUVENILS?

  Està molt de moda entre els joves d'avui en dia fer "botellot", o prendre drogues per passar-s'ho bé durant una festa, però, per què s'ha possat tant de moda? Quants de diners es pot arribar a gastar un adolescent amb alcohol i drogues? Per què els adults no fan el mateix? És necessari beure o prendre drogues per passar-ho bé? S'arribarà a convèncer als joves que això és dolent per la seva salut? Com?

                                                                                                                                                                                                                                                               Invencible

--

Xiscu

2. Quin és el final del nostre camí anomenat vida?

Quin és el final del nostre camí anomenat vida?

Aquest pont de Galícia ple de girs, infinit, inacabable, cap a un futur desconegut; podria ser un símil de la nostra vida en la qual anam avançant, sense saber que esdevindrà o que ens trobarem més endavant del camí, sense poder tornar enrere, pensant amb com serà el final d'aquest trajecte anomenat vida. Realment el camí acabarà en un punt i a partir d'ell ja no hi haurà res més? O el camí serà infinit i no acabarà mai? Realment la nostra vida acaba quan morim? O quan morim la nostra vida segueix però en un altre món?  

Pseudònim: "El cercador de pseudònims" 

1. I SI EL QUE ENS ENREVOLTA FOS PERMANENT?

I  SI EL QUE ENS ENREVOLTA FOS PERMANENT?

Es a dir, i si tota la natura que ens envolta fos realment com ha estat sempre i seguis sent-ho per sempre? Que passaria si les coses no canviessin contínuament ? Ens quedaríem estancats socialment? Influiria aquest fet?

Moltes preguntes en sorgeixen si penso realment que faríem si la naturalesa mateixa no "neixes, creixes i finalment es morís " que faríem si els arbres mateixos que van estar allà fa 200 anys, fossin allà mateix avui en dia? Jo penso que si això fos així no podríem diferenciar una cossa tan simple com les quatre estacions de l'any, ja que tota la vegetació seria igual tots els dies de l'any i tots els anys de les nostres vides. I no tan sol la naturalesa o la vegetació, sinó que per molts filòsofs com els presocràtics pensaven que hi havia un element, com podia ser els nombres per Pitàgores, que era l'essència de les coses, és a dir, un element permanent.

Jo penso que al igual que Heràclit, tot prové d'un canvi continu. Les coses, tant de la naturalesa com de qualsevol altre element, estan en un canvi continu. Tot flueix (Panta rhei ), podríem considerar l'exemple que digué Heràclit de que : " Mai et banyaràs dues vegades al mateix mar".

Respecta a la fotografia és un clar exemple de que la naturalesa flueix i canvia contínuament, ja que un dia pot haver-hi un arbre amb milers de flors boniques i un altre dia podem trobar-nos que aquestes flors han caigut i l'arbre ha canviat el seu aspecte totalment.

Mrs.Cè !

---------------------------------------------------------------------------------

edicio 2013 Fotofilosofia Melci (un poquet tard, però més val tard que mai)

Existirien les idees sense humans?

Plató deia que al món intel·ligible hi havia les idees, les essències, els models perfectes de tot el que existia. Per tant, segons Plató, el cavall que surt a la imatge seria una còpia imperfecte de la idea de cavall, que seria eterna i encara que no hi hagués humans, seguiria existint.

Però Plató anava bastant desencaminat. Totes les idees o conceptes que existeixen avui dia sobre les coses del món són creacions humanes i, per tant, si els humans no existissin,  aquestes idees tampoc. Així, si no hi hagués humans, el cavall que hi ha a la imatge seguiria existint, però la idea de cavall que nosaltres tenim dins la nostra ment i que ens permet identificar aquest animal, no.

Nick: El bola